Aproximació a l'art d'Apel·les Fenosa,
en homenatge
A Elvira Farreras i Joan Gaspar,
amics meus de sempre.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que soc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris graons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris graons. Mostrar tots els missatges
09 de juliol 2013
Formes i paraules
Etiquetes de comentaris:
aire,
amistat,
art,
dits,
dringar,
escultures,
escuma,
esguardar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Fenosa [Apel·les 1899-1988],
formes,
graons,
guardar,
mans,
paraules,
pensar,
treballs,
velers,
vidres
08 de juny 2013
Begònies
Baixa l'escalinata cara a nord
seguici de begònies:
cada graó divers de la diversa sort
de sedes i colors i gests i cerimònies,
i cada gest subtil, precís de saviesa,
com acordat a música xinesa.
Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia. 2004
seguici de begònies:
cada graó divers de la diversa sort
de sedes i colors i gests i cerimònies,
i cada gest subtil, precís de saviesa,
com acordat a música xinesa.
Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia. 2004
Etiquetes de comentaris:
begònies,
cerimònies,
colors,
flors,
gestos,
graons,
herbaris,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
música,
música xinesa,
poesia breu,
saviesa,
sedes
16 de juny 2011
Escherzo
"Pels graons del so camino
el teu aire..."
Sorellmar, Miralls
Per les gemmes dels dits,
pessigolles de notes,
l'arc de l'aire i la lluna
gronxen l'au d'un nou cant.
Un nou cant de ningú
que amb les ales esteses
porta llum a la ploma.
I la llum sé que ets tu.
Maria S. Farell. A nou mil metres d'altura. 1997
el teu aire..."
Sorellmar, Miralls
Per les gemmes dels dits,
pessigolles de notes,
l'arc de l'aire i la lluna
gronxen l'au d'un nou cant.
Un nou cant de ningú
que amb les ales esteses
porta llum a la ploma.
I la llum sé que ets tu.
Maria S. Farell. A nou mil metres d'altura. 1997
Pròleg de J. Llavina
Finalista premi de poesia Màrius Torres, 1996
Etiquetes de comentaris:
aire,
caminar,
cants,
dits,
Farell [Maria S.],
gemmes,
graons,
llum,
lluna,
poesia breu,
sons
23 d’agost 2010
Oda a Fidel Castro
A Guillem i Pilar
Contra maror i malaltia s’alça
la teva salut. Del llop forades la piga
i els estius muden de mà. Va llaurant
qui no llaurava i, la canya,
l’infla el mar. Les herbes
de tots els mesos són cigonyes
per l’espai.
El magall ha tret el bec
i tothom deixa la capa.
Els dòlars se n’han anat
amb els coixins plens de cabres.
Trons i llamps no et tocaran.
El fred xiscla
i el bou tapa.
Plegats al punt som aquí.
A la sang de les formigues,
li has dat bandera i barca.
Has donat escola al pa,
mal espant a la sotana,
nous consells a la tristor
I graons a la muntanya.
Sol fet home en temps de neu,
vine, sembra fins les cendres.
Has matat la tramuntana.
El poble és el parallamps.
Mig ferida Catalunya
et dona les seves mans.
Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978. 2001
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
Castro [Fidel 1926-],
Catalunya,
cigonyes,
Cuba,
estiu,
formigues,
graons,
magalls,
mans,
mar,
odes,
parallamps,
revolta,
salut
18 d’agost 2009
Teu és el lloc
Teu és el lloc que et senyala el cor.
Més tard o més d'hora el podràs conèixer.
Amb la saliva viva del record,
el pol·len del seu pensament.
A la fi, quan la teva olor i la del lloc
hagin estat única flama i cendra
i hagis dormit amb els déus i dimonis
dels seus conhorts i desconsols;
amb el dolç, dolorós contacte de les sangs
s'alçarà la llum del teló.
I pujaràs de nou els costeruts graons
que et menen a l'alè perdut.
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Més tard o més d'hora el podràs conèixer.
Amb la saliva viva del record,
el pol·len del seu pensament.
A la fi, quan la teva olor i la del lloc
hagin estat única flama i cendra
i hagis dormit amb els déus i dimonis
dels seus conhorts i desconsols;
amb el dolç, dolorós contacte de les sangs
s'alçarà la llum del teló.
I pujaràs de nou els costeruts graons
que et menen a l'alè perdut.
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Etiquetes de comentaris:
actituds,
conèixer,
conhorts,
cors,
graons,
llocs,
llum,
menar,
mort,
olors,
Passola [Tònia],
pensaments,
persones,
pujar,
records,
saliva,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)