Hom prediu

Hom prediu la fi del món,
de Calcuta fins a Atlanta.
Aquells pobles disposats
passaran d'un bot el tràngol,
i a la Vall de Josafat,
trobaran coster amb alzines...
Fugir en massa cap al bosc,
si volguéssim, bé podríem.



144

Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels. 1992

Una adreça blanca...

Una adreça blanca, amb geranis rojos,
té la meva amiga.
Són les seves lletres un orgue
de missa de noces,
i quan pens en ella setze canelobres s'encenen,
setze canelobres de plata
davant l'adreça blanca, amb geranis rojos...


Miquel Bauçà. Una bella història, 1962

Cauen gotes a l'estany

Cauen gotes a l'estany,

dolçament arriba l'ona

a l'espina del roser...

Llei, fretura, captinença,

infortuni, tremolor,

la falena me'ls fa enfora...

Observant-ne tot l'encert,

tanco el llibre que em bescanta.

Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels, 1992

La catalanitat

TENIM ZONES COSTANERES,

però sense un hinterland

és a dir: com si no ho fossin.

TENIR GANES O CORATGE

són els fets més importants,

però són molt trencadissos

i no es poden decretar.

Per tant, cal una política.

Foguet Boreu, Francesc."Miquel Bauçà. La sobirania dels somnis".

El pou de lletres. p. 27, estiu 1999

Un ofici del qual un

hom pogués sentir-se eufòric:
calcular la pesantor
específica del liti,
quant fa el ròdol dels estels,
la set-centes set mil·lèsima
part d'un gra de pebre mòlt,
i jaquir tota la resta,
i crear milers de móns,
cap dels quals fos comparable.


Miquel Bauçà (El crepuscle encén estels, 1992)

És l'estiu i ja fa fosca.

Són diverses les remors
que m'arriben sempre tènues.
Les famílies al fons
es restauren sense bregues,
parlen, miren al racó.
Les falcies ja s'amaguen
No travessa l'oratjol
el nansú de les cortines.



Miquel Bauçà. Obra poètica : 1959-1983, 2007