Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jorge [Luiza Neto 1939-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jorge [Luiza Neto 1939-]. Mostrar tots els missatges

11 d’agost 2020

Canta'm aucell

Canta'm aucell
arcàngel
amb el bec estira
el fibló que despunta
del meu cervell

Per muntanyes i valls
transmigri el cant
i qui l'escolti
que se'n senti
recompensat
revulsionat
com si sentís per fi
la llengua més oculta


—————————

Canta-me ave
arcanjo
com o bico puxa
a farpa que desponta
do meu cérebro

Por montes e vales
transmigre o canto
e quem o escute
se sinta
recompensado
revulsionado
como se ouvisse enfim
a língua mais oculta



Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999
Tr.: Arnau Pons

26 de juliol 2020

Una arquitectura

Entremesclar
ser-hi
i desaparèixer
dirigir-me cap on poder ser
sense concentració i sense lleugeresa
sinó com a objecte practicant
que
per accident
serveixi de pau i de trasbals

Corporalment inserta en una
arquitectura
d'obra salvada malenconiosa certa.



Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999
Tr.: Arnau Pons

17 de novembre 2019

Dels ocells

Dels ocells els
de trinat més noble
soltes divinitats
són
dins un pou d'aire


————————


Dos pássaros os
de mais nobre pio
são divindades soltas
num poço de ar



Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999
Tr.: Arnau Pons

27 d’octubre 2019