El santuari damunt el capriciós turó té els senyals del
temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp
silenciosa i brillant. Darrere el petit absis, un roure vell,
majestuós, protegeix l'arquitectura de les inclemències i dels
desconeguts. Miro les branques més altes i em pregunto quin
és el lloc sagrat, si el recolliment interior de l'ermita reduïda
o la presència generosa i sòlida del roure protector. Horitzó
vegetal dibuixant l'aire.
De: Fulles d'acant, V
Mireia Lleó i Bertran. Entre els ulls i el dir. 2019
Pròleg de Carles Duarte i Montserrat.
