Com boira etílica la nit
i amb la primera claror
del dia sabré si toca -o no,
l'enyor del temps passat.
Si no puc mirar enrere,
la vida se m'esborra en un gest
com la pissarra de guix
de les primeres lliçons.
De: #intempèrie
Bel Granya. Escullera d'acer. 2024
Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells.
Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops
de puny a l'estómac i el temps es multiplicava. Perdre el cap
hauria estat el millor regal d'aniversari.
Però de vegades se m'apareix l'avi traient fum per les orelles, o la
tieta agafant els plecs dels meus braços diminuts i dient que feia
olor de mantega, i sento que recordar no és sempre un abisme.
De: Magnesi
Clara Peya. Liti-o. 2020
Il·lustracions: Wara de Ormaechea
Textos en català i castellà
Sovint homes i coses
perduren en la dura
fixesa que ha llampegat un instant,
intensa abans d'esvanir-se,
en els sentits o bé en la ment.
Els mots, com el fruit del cisell
a la pedra, gastats pel temps,
proven de retenir-la, nítida,
que no s'esborri per a sempre encara.
De Mans lentes d'aigua.
Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-2001. 2002Amb bast pinzell, bàrbar pintor
d'un geni el quadre va ennegrir,
i damunt d'ell sense raó
deixà el seu propi traç il·lícit.
El temps, però, feu que el postís
color caigués com vella escata;
l'obra del geni davant nostre
amb l'esplendor d'abans sortí.
Així mateix tots els errors
s'esborren al meu cor retut,
i en ell sorgeix la visió
dels primigenis dies purs.
(1819)
Aleksandr S. Puixkin. Mentre visqui un sol poeta : antologia poètica. 2005
Pròleg, tria i versió de Jaume Creus
Llangor de fulla verda tot just nada,
temorosa del vent.
Seda del cel penjant entre les branques,
gallardet somrient.
Xerroteig dels ocells sortint del somni,
sagetes en l'atzur.
I la font desgranant la seva joia
en el càntic més pur...
Primavera: salut! Em fas ofrena
del teu goig exultant.
Esborres, benvolent, les dures petges
del temps que va passant...
De: Color del temps.
Rosa Leveroni. Obra poètica completa. 2010
Edició a cura d'Abraham Mohino i Balet.
Epíleg de Vinyet Panyella.
El temps tot ho esborra
L'art
és la gràcia d'empènyer
els dies.
La ciència
és també la gràcia d'empènyer
els dies.
La consciència
és l'art i la ciència
d'empènyer-los amb gràcia.
Susan Buzzi. Matemàtica verbal. 1990
Pròleg de Guillermina Motta
Esborrau-me del quadre,
que vull ser l'alzina del paisatge,
o la grívia que s'hi colga,
o la molsa que li guarda l'aigua.
Antonina Canyelles. D'estructura circular. 2007
...
I així
una altra vegada algun altre dia
vinc
al teu nom
que et vaig donar
en el teu viatge
Tu escoltes
amb paciència
i després t'esborres
Com el somni que s'ha obert de l'ull
Els hem trobat ー
els verbs-
I només
n'hem conegut un
Tu tries
per mi
per a la contemplació
només un sol verb
Contínuament també te m'apareixes
a l'altra banda del mar
De la teva boca
olor desperta de la nit
arriba de l'horitzó
Els estels
segueixen caient
dels ulls dels avantpassats
I
en les línies
moltes altres formes de l'ànima
solen esborrar-se
Tu
tries
per a la teva meditació
tan sols un verb
Fragment final
Teji Grover, dins
Com espigues de blat amb vents de l'est : cinc poetes indis actuals. 2011
Selecció: Sameer Rawal
Traduccions: Sameer Rawal i Dolors Udina
 |
Quan esborro una frase traçant-hi
una ratlla al damunt, ho faig
de manera que no es pugui llegir.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans. 1988 |
