Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Melderomer Col·lectiu Audiovisual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Melderomer Col·lectiu Audiovisual. Mostrar tots els missatges
27 d’octubre 2013
Versos per la llengua
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alfocea [Guillem],
català,
dignitat,
Ferrer [Ariadna],
Maria [Miquel Àngel],
Melderomer Col·lectiu Audiovisual,
Menorca,
persones,
València
Subscriure's a:
Missatges (Atom)