Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capdevila [Roser 1939-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capdevila [Roser 1939-]. Mostrar tots els missatges
14 de gener 2018
31 de desembre 2017
València d'Àneu
El turó es dreça,
opac,
contra el cel líquid
del silenci
que en cascada de núvols
resplendents
es precipita avall,
s'esbalça.
Testimoni
procaç
de càrrec
o descàrrec,
interrogat, escorcollat,
parla només
a contrallum
i amb mudesa de pedra.
Dona només
temps esmaltat
i esquarterat
en padellassos,
detritus de temps,
monedes fora llei
que, en curs
extemporani,
daten estrats.
I amaga avarament
la baula,
el codi, el saber
que articuli
l'hermètic
alfabet
mal xifrat
de la desfeta.
Inabastable
al mot que excava,
sota la jove,
cega rialla
en flor
de l'herba més tendra,
el territori devastat
de la memòria.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Viatge poètic per Catalunya. 2014
Ed.: Joaquim Molas
Il.: Roser Capdevila
opac,
contra el cel líquid
del silenci
que en cascada de núvols
resplendents
es precipita avall,
s'esbalça.
Testimoni
procaç
de càrrec
o descàrrec,
interrogat, escorcollat,
parla només
a contrallum
i amb mudesa de pedra.
Dona només
temps esmaltat
i esquarterat
en padellassos,
detritus de temps,
monedes fora llei
que, en curs
extemporani,
daten estrats.
I amaga avarament
la baula,
el codi, el saber
que articuli
l'hermètic
alfabet
mal xifrat
de la desfeta.
Inabastable
al mot que excava,
sota la jove,
cega rialla
en flor
de l'herba més tendra,
el territori devastat
de la memòria.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Viatge poètic per Catalunya. 2014
Ed.: Joaquim Molas
Il.: Roser Capdevila
Etiquetes de comentaris:
Capdevila [Roser 1939-],
contrallum,
estrats,
herba,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
memòria,
núvols,
padellassos,
saber,
silenci,
testimoniatge,
turons,
València d'Àneu
27 de desembre 2017
Tarragona un matí de vent
Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.
I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!
Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;
i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!
Josep Carner, dins,
Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014
Il·lustracions: Roser Capdevila
Etiquetes de comentaris:
argent,
Capdevila [Roser 1939-],
Carner [Josep 1884-1970],
catedrals,
claror,
corsers,
enlluernaments,
esplendor,
frisances,
il·lustracions,
matins,
muralles,
onades,
polsegueres,
Tarragona,
terra,
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)