Escribir un poema es reparar
la herida fundamental, la desgarradura.
Porque todos estamos heridos.
Alejandra Pizarnik
Escriure l'esquerda
fins que la paraula es fa caverna
on reverberen tènues veus de l'endins.
Acollir el dolor que sanglota
i bressolar-lo amb cançons
fins que s'adormi tranquil, a la falda.
I, llavors, sentir-lo respirar,
contemplar-ne la poesia.
De: La intempèrie.
Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 42
Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals,
del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.
Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes
a l'abisme del foc de l'ancestral caverna. Són crits,
no tingues por, són ombres que passegen indiscretes
rugositats de pedra, d'aquest caliu de mare que perdura,
d'aquest batec antic de roca grisa. No tingues por,
tots hem dubtat de qui som, de què fem i serem
demà al migdia; si profetitzar la teua terra és de savis
o més aviat és hàbit d'ignorants en terra de tots.
