Tenc un, dos, tres,
quatre, cinc, sis, set
sentits obrint-se a l'infinit;
dilatant-se als ossos,
fent-se un lloc entre els teixits
de la carn tendra que s'encén
com l'horitzó d'una aurora sense niguls.
Tenc un cos que torna aigua,
brillant i cristal·lí com un esclat d'astres i lliris blancs;
translúcid, com els fantasmes d'abans,
que complau pulsions tronades.
Tenc una certesa: craterada, la lluna estima.
Ferida, jo també estimaré un dia.
De: #embat
Clàudia Darder. Com una cussa. 2026. P. 50
#la necessitat caníbal d'existir en l'altre, postil·la de Miquel Perelló.
