No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d'un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s'han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.
Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica. 2001
Edició a cura de Glòria Bordons
Quan pronuncio la paraula res
creo una cosa que no té cabuda en cap existència
WISŁAWA SZYMBORSKA
No hi ha res. És bon lloc per on començar.
Tinc la curiositat que fa mirar,
l'atracció d'un precipici que reverbera sons
i la llibertat de no saber
si el que em tiba és prou fort.
Caic com l'única manera
d'entrar al món,
encara que l'ignori.
Primer sempre és fosc.
No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d'un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s'han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.
Joan Brossa. El dia a dia (1988-1992). 2007
Presentació de Glòria Bordons.
Cada matí en llevar-me
prenc possessió del món
-que em posseeix- amb la mirada;
comunió feliç
de dues transparències:
les meves còrnies i l'aire.
Qui va donar-me els ulls
no ho sé, ni el món que, cert,
se m'ofereix estrany i nu.
Tot el que sé és la llum
que els sentits m'il·lumina,
i el seu reflex, que, transformat,
projecto sobre el món
per recrear el paisatge
que a cada instant de nou em crea.
Ramon Farrés. El present constant. 2009
La nit cau dolça i freda
sobre el cel de ponent,
creant ombres fosques
dins el mar serè.
Dibuixant siluetes d'ocells
als núvols tintats de porpra,
escrivint notes de silenci
que el vent s'endú lentament.
La sorra mullada
llisca sota els meus peus,
acariciant l'aigua clara
tacada del roig del cel.
Ariadna Marín Llauradó, de l'Escola Grèvol. Categoria D. 2007
Jocs Florals Escolars : Distrícte de Sant Martí : Poesia : Prosa. 2008
Diu la nena de quatre anys i mig
que enyora l'avi que no va conèixer.
L'infant no sap de temps
ni de dols per la mort
ni de tempestes de l'ànima
que curullen els dies de l'absència.
L'infant sap d'amor i res més.
L'amor de l'infant és com una copa plena
que mai no es buida perquè la vida és així:
un anar i venir d'àtoms de matèria.
No li cal reconstruir el record,
a la nena de quatre anys i mig,
perquè ella és la copa plena
de l'avi i de la neta,
de l'amor que els crea.
Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018
De l'amor a la vellesa,
creada amb síl·labes aquoses,
de la remor subtil
que discorre sota els raigs
de les ones i entra en l'extensió
del silenci i l'esglai.
S'enlaira el cos flotant de la mar de Bretanya,
com arbre lluminós
dempeus en aquest blau sobrenatural
on l'èxtasi esclata.
Esther Aure. Tralla per als penitents. 2002
Pròleg de Màrius Sampere i Passarell
 |
Diuen: que el vers
et sorprengui en plena feina
és a dir: mentre el busques.
Però hi pot haver un obstacle:
la tensió
que pot durar anys
i t'impedeix trobar
justament perquè busques.
Arribar a treballar
sense esforç ni propòsits:
mirar, tocar, sentir
l'escalfor del sol al migdia,
acariciar
equival a crear.
Al mur hi ha un llangardaix
que escolta Debussy.
Feliu Formosa. Al llarg de tota una impaciència. 1994 |
