Va néixer com neixen els oracles

Va néixer de la besada d'un oratge contra la mar dolça
estimbant-se al si de la blavor profunda,
escampant l'esclat de l'arribada,
banyant cabres i corbs marins,
alzines, pins i ratapinyades,
pertot n'hi hagué d'escuma clara
            i per un instant
el món tornà lletós i efervescent:

             la mar fou una gran nevada.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 15

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Evanescència i somrís

Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels fan al son d'hivern
un coixí de plomes d'ala.

Fragment

Josep Maria López Picó, dins,

L'aigua. 2001

Tria d'Eulàlia Valeri.

Il·lustracions de Fina Rifà.

La rosa té fred en la terra nevada...

La rosa té fred en la terra nevada...
          A Sevan hi ha tres metres de neu...
          Un pescador de muntanya treu el trineu
              tot pintat de blau cel,
          morros de truita amb mostatxo
          vigilen el fons calcari
          com policies fent guàrdia.

A Erivan i a Etxmiadzín
          la gran muntanya s'ha begut tot l'aire,
          caldria seduir-la amb alguna ocarina,
          temptar-la amb una caramella fins que la neu
             es fongués dins la boca.

Neu, neu i més neu sobre el paper d'arròs,
          el cim s'acosta als llavis.
          Tinc fred. Estic content...

De: Poemes I. Armènia

Óssip Mandelstam. Armènia en prosa i en vers. 2011. P. 107

Edició, traducció i notes d'Helena Vidal.
Introducció de Gueorgui Kubatian.