Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Davidman [Joy]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Davidman [Joy]. Mostrar tots els missatges

22 de març 2015

Prop de Catalunya

Sant Pau Recinte Modernista (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La dolça remor del mar a l'esquena
i el crit amargant de la pistola al davant;
les ales de bronze dels avions i el sol
que ens acompanya tot cremat. Ací ens ferim
els peus amb els fragments de metall de les bombes,
de l'espasa desenterrada i de la terra emmetzinada.
Ací dempeus; ací estesos; ací hem de veure
el que podem trobar de potent i de bo per posar-ho
entre el Feixista i el mar d'intensa blavor.

Si tinguéssim totxos per poder fer una paret, els faríem servir,
però els totxos es trenquen amb les bombes;
si tinguéssim ferro faríem una paret,
però el ferro ressona i s'esqueixa amb les bombes
i les ales van pel cel i per sobre la paret,
i si féssim una barrera amb la nostra terra
ells matarien la terra amb el verí Feixista,
però ningú no ens donarà ferro per a la paret.
Només tenim els cossos dels homes per arreplegar
la carn que s'estremeix, el mànec blanc i pelat de la forca,
que es trenca fàcil, que fàcilment emmalalteix,
espantada de dolor i espatllada pel diabòlic temps;
només tenim el més fràgil de totes les coses, l'home
i el cor, la cosa més fèrria i admirable de totes,
i ajuntant tot això farem una paret.





Joy Davidman (1938)

Traducció: Marga Llavador (1997)


Homenatge poètic a Pau Casals. 1999