I si ens hi abandonàvem
El gorg respira espases;
als rius, s'obren ferides de carn blanca,
la nit destria espines sobre els arbres.
No hi haurà, per a l'ànima, cap llera?
Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta?
S'emparen els teixons
dels túnels de l'instint:
sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire.
Susanna Rafart. La llum constant. 2013
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2012
Com un fruit del silenci
amb ales de solitud,
com planta pionera
he arribat a aquesta illa blanca.
Quantes bufades de vent!
Quantes tempestes!
Cerco el riu de l'oblit
on ploren els salzes,
el cant de l'aigua,
un hàbitat nou
sense contaminants a l'aire.
———————————
Hábitat nuevo
Como fruto del silencio
con alas de soledad,
como planta pionera
he llegado a esta isla blanca.
¡Cuántos golpes de viento!
¡Cuántas tormentas!
Buso el río del olvido
donde lloran los sauces,
el canto del agua,
un hábitat nuevo
en el aire sin contaminantes.
Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996
Textos en català i castellà.
Inclou partitures dels poemes musicats.
Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha.
Pròleg de M. Àngels Anglada.
A Józef Czapski
La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i el camí per on Jaś i Malgosia gansejaven cap a l'escola
no s'obrirà com un abisme
Els rius massa lents que no volen diluvis
els cavallers que dormen en les muntanyes continuaran
dormint
així que entraràs fàcilment hoste no convidat
però els fills de la terra s'ajuntaran de nit
carboners ridículs conspiradors de la llibertat
netejaran les seues armes de museu
prestaran jurament per l'ocell i els dos colors
i després com sempre ーllums i explosions
nois pintats capitans insomnes
motxilles plenes de desfeta rojos camps de glòria
la confortable consciència que estemー sols
La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i et donarà uns pams de terra sota un salze -i calma-
perquè els que vindran darrere nosaltres aprenguin de nou
l'art més difícil: el de perdonar les culpes
Zbigniew Herbert. Informe des de la ciutat assetjada. 1993
Versió de Grzegorz Gryc
Introducció i revisió de Xaverio Ballester i Vicent Berenguer
Trace de toi
cairn
sur le sentier
passage sauterelles
deviner tes pas
les pieds dans l'eau rivière
sur les galets glissants
l'argile
l'algue carmin
l'ombre du saule
voir la vieille truite
sous la grosse pierre
merci!
Laetitia Gaudefroy Colombot. La musique du vent. 2019
l'aigua enfila un paisatge
perfumat de pruneres
pel clap de salzes,
la brisa riberenca:
és primavera
SŌCHŌ
kawakase ni / hitomura yanagi / haru miete
3 PRIMAVERA
L'aparició dels salzes, que cal imaginar ja coberts
de fulles, fa avançar l'estació des del principi de l'any
fins a la primavera que ja es manifesta plenament.
Tres veus lligades a Minase / Sōgi, Shōhaku, Sōchō. 2017
Traducció: Jordi Mas López
XIII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia
 |
Sota els salzes,
allí, entre les branques
la lluna hi brilla.
Que ens estima
vol venir a dir-nos
a cau d'orella
|
Un corrent d'aire pot desfer la teva casa en el sorral humit. Passats els salzes, sé alts marges, una balma oculta que, dels altres, ningú no ha vist. Deixa-hi els flascons plens d'estranya essència, els pigments de l'or més vell, les capses lacrades dels secrets. Fa fred, pren la flassada de llana grisa. Amaga't Margalida Pons . Les aus, 1988 |
