Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernal [M. Carme]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernal [M. Carme]. Mostrar tots els missatges

27 de novembre 2020

Refranys i dites

  • El gat miola, el poll piula
    i el parent que em deu diners,
    quan els hi demano, xiula.

  • No deixis passar, Anton, ni un jorn
    sense fer quelcom.
  • Quan hi ha tronada, no estenguis la bugada.

  • Camisa bruta, ni molla ni eixuta.

  • Qui té feina i la vol fer, no fa estaries pel carrer.

  • No és dormint que s'agafen les llebres.

  • Bona paraula amaneix la taula.


Selecció de: Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari. 2005

Víctor Català folklorista, dins,
 

Tant de gust de conèixer-la, senyora Víctor Català, 2020

Autores: M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustradora: Gemma Capdevila

30 de juny 2015

Llegendes del Montseny

Grandalla (Narcissus poeticus) al Montseny (Catalunya) per Arnaucc - Creació pròpia. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg#/media/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg
Els esperits forts respondran que supersticions
i llegendes -mentides tot- són resquícies d'un
temps d'ignorància i de credulitat inconscient;
per lo tant la seva desaparició, lluny de doldre,
és de celebrar.

No vull discutir-ho. Lo que sé, lo que afirmo
rodonament, és que en aqueixes mentides hi
batega l'ànima del poble, i són un preciós
document per reconstituir la història íntima
del seu passat. I aquest valor, per ell sol, ja
fóra prou  per moure'ns a recollir -les 
pietosament, si no en tinguessin encara un
altre: és que són aqueixa cosa misteriosa que
no s'explica i que s'anomena Poesia.


(Fragment del pròleg de l'autor)



Apel·les Mestres. Llegendes del Montseny, 2004