Vam créixer
tot ajuntant
partícules en descomposició.
Ara entrellacem
les extremitats
per formar un ser múltiple.
Des del microscopi
veig com l'instint governa
el meu cos.
Acceptar que hi ha un ésser viu
creixent a dins d'un altre
és entendre que l'energia em pertany.
Anna Gual. Ameba. 2020
Il·lustracions de Gala Pont.
Epíleg de Caterina Riba.
El vincle del tendó
crida que el compadeixin.
S'esforça a fer-se mortal.
Gruny i maldiu allò que l'escanya.
La coixesa de la redempció.
La baixesa de l'ànima engreixada.
El tendó espera que el salvin.
Porta bilions d'anys
esperant un teixit
que li subjecti les febleses.
Anna Gual. Ameba. 2020
Il.: Gala Pont
Epíleg: Caterina Riba
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2019
La membrana cel·lular delimita
l'ameba que et fa tenir un jo definit:
una identitat individual
construïda amb una frontera
permeable que garanteix
l'intercanvi amb l'entorn.
Sense la pell, no ets res més
que un conjunt d'òrgans tendres
que viuen enganxats
als cicles de l'Univers:
la rotació de la Terra,
la translació de la Terra al voltant del Sol
i els períodes de les fases lunars
que et fan tenir bons i mals dies.
Tens, dins teu,
el cicle vital d'una galàxia
i el cicle del carboni.
Macrocòsmicament,
se t'entén des del micromon.
