Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

27 d’octubre de 2013

Versos per la llengua

Ocupació Facultat de Magisteri
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de
tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que
la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa
i transcendental que no es pot reduir a una tasca
acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda
veu gent que abandonat la llengua pròpia, també
veu una munió, potser dispersa, de gent de totes
les condicions i edats que ha començat la reconstitució
de la nostra llengua, i es mostra convençut que la
durà a cap.

(fragment del pròleg)

Miquel Àngel Maria,
dins, Versos per la llengua, 2013

Memòria de Rosselló-Pòrcel

Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan
vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin
de renunciar; de l'ús, en suma, a fer de la pròpia força i de les
forces apropiades. Dos breus reculls anteriors de versos portaven
encara títols d'ordre tècnic: 9 poemes, Quadern de sonets. Aquest
tercer, romàs llest i inèdit, s'encapçala amb un lema, que seria
precipitat de qualificar de simbòlic: Imitació al foc. La riquesa
de significat que inclou, i que en fa un dels títols de llibre de 
poesia més bells que jo sàpiga, revela ja per ella mateixa el pas
decisiu al mestratge, que no és sinó plena consciència del que
es dóna en canvi del que s'ha rebut i del que es vol encara més
enèrgicament rebre.

(Fragment)


Carles Riba. Clàssics i moderns, 1979

23 d’octubre de 2013

L'Escola de Bibliotecàries

Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser
contrastats amb els de les escoles nord-americanes de
la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de
la Universitat de Chicago havia començat el seu programa
de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció.
La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels
Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi
accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari)
o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques.

(Fragment)

ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992

20 d’octubre de 2013

Tàntal

Potser  li mancava una humil saviesa.
No volia esperar-se.
Les fruites sucoses, les belles magranes
s'allunyaven, tímides, tremoloses
d'unes mans massa àvides, com urpes o becs.
Mai no va alçar-les ben a poc a poc,
amb gest d'acaronar la pell tibant.

Així ens fuig la bellesa, de vegades,
i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis,
fins que aprenem passes lleus i una tendra
tenacitat als dits i a les paraules.
Fugissera llavors, còmplice a contracor,
molt clara entre les ombres
brilla i llisca
la font.


Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009

19 d’octubre de 2013

Principis del web social

Llegir és màgic
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis
a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres.
Com a conseqüència d'això, els serveis del web social
estan en una evolució constant, amb modificacions
permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu
constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu".



(Fragment)


Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació
a les biblioteques, 2009

13 d’octubre de 2013

Fada

Lantana al Parc de Diagonal Mar per Teresa Grau Ros a Flickr
T'he vist jugant al bosc
entre fulles i marbres
sense a penes fer remor,
sense a penes deixar rastre.

T'he seguit amb cura
per evitar espantar-te.
I he gaudit en silenci del teu cant,
i en secret, de la teva dansa.

No he temut res,
dels teus ulls fràgils
no podia esperar venjança:
per haver vist com et cobries de flors,
per haver vist com et vesties d'àngel.



Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992

12 d’octubre de 2013

Pregunta

Art of nature de Kitty Terwolbeck a Klickr
Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi,
entre el dia i la nit, el sol i l'ombra;
l'atzar foll i la cega solitud
punyent, com negres busques de rellotge,
ànima endins. Volem salvar-nos,
i l'acció és tan feble! Caminem
esmaperduts, amb un somriure lleu,
i l'amor atenua àrids cantells de por,
còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món:
trama i ordit, secreta veritat
i aparença confusa; llarg silenci
de Déu, en un espai poblat d'enigmes.
Ens salvarà, potser,
la lúcida paraula, que estableix
analogies entre tot? Podem
retrobar l'harmonia en la bellesa
dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa
del somni i del record, la poesia,
serà l'últim recer, en un món absurd?



Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990

6 d’octubre de 2013

DE SOBTE

En la vasta amplitud de quan parlàvem
només per dir paraules oloroses;
amb l'alegria de sentir polides
les dites velles en les boques noves:
feu-me enllà dels negats, dels qui no senten
passar la pura revolada roja
i Déu brunzir dins la canya arrelada,
quan diu, qui en sap, una esperança folla.
Si us sembla mai que m'he perdut, cerqueu-me
lluny dels capvespres, pels vials d'aurora
on l'alosa es deleix i l'aire infanta
la brevíssima força que esperona
i que fa que jo salti com enduta
per entre mots que em són donats i roden.



Clementina Arderiu. Jo era en el cant, 2012

Progrés tecnològic

Els avenços tecnològics són la força que impulsa
el creixement econòmic. De què depèn la tecnologia?
   Els avenços científics fan que les noves tecnologies
siguin possibles. Prenem l'exemple més espectacular
del món actual: el xip semiconductor, que és la base
de tota la tecnologia moderna de la informació, no
s'hauria pogut desenvolupar sense la teoria de la
mecànica quàntica de la física.
   Però només amb la ciència no és suficient: el
coneixement científic s'ha de convertir en productes
i processos útils. I això sovint exigeix que s'hagin de
dedicar recursos importants a les activitats de
recerca i desenvolupament (R+D), una despesa per
a la creació de noves tecnologies i per a preparar-les
per a l'ús pràctic que se'n faci.




(Fragment, p. 373)


Berenar aromatitzat i especiat

Tangerine
               Consells de la Filomena

   El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor,
deriva del color dels vestits utilitzats pels mandarins,
alts governants de l'antiga Xina, país on aquesta
dolça i aromàtica fruita s'ha conreat durant mil·lennis.
   La mandarina, de polpa tendra, sucosa i sabor agredolç,
ens aporta betacarotè, fibra i vitamina C. És una fruita
magnífica tant per menjar crua com per incloure en
melmelades, sorbets, gelats, confitures, flams,
pastissos, fondues de fruita...
   Heu tastat mai el suc de la mandarina? Doncs,
tasteu-lo! És boníssim!

(fragment)

Josefina Llargués. La Filomena llaminera, 2012

GAIA CIÈNCIA

Forget-me-not (s.m.):

Herba anual
de flors principalment
blavoses i de fulles simples;
de les boraginàcies, entera,
malgrat els fruits escabres;
de sort indehiscent,
en són quatre les núcules;

Ser definit i sense gruix
i sense haver
de menester sentit.


Jordi Joan, dins,
Reduccions, 2008, núm., 91,  p. 38

5 d’octubre de 2013

Tretze que canten

El fet que siguin casualment tretze em fa pensar
en una expressió molt bonica i alliçonadora de
la llengua euskera: ez dok amairu. Significa:
no hi ha tretze. És a dir, no ens excusem mai
amb la pega i la fatalitat. Tot depèn de nosaltres,
de la nostra voluntat. Als catalans, la cançó
ens ho ha demostrat ben clarament.

(Fragment del pròleg)

Josep Maria Espinàs

Joan Ramon Mainat. Tretze que canten, 1982

L'estada a la Gran Bretanya

Cardiff Bay Xmas Day
                              ...
A la Universitat, la meva agradabilíssima
feina d'explicar història i literatura
catalanes, em permet observar professors
i alumnes i veure la varietat, la unitat i
la independència que s'hi respira.
A cadascú se li concedeix un marge
de confiança i no se'l destorba;
se l'estimula.



(Fragment)


Joan Triadú, dins,

Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993

2 d’octubre de 2013

Amistat

Vista des de la Northwestern University (NU), Campus d'Evanston per Teresa Grau Ros
Del silenci profund dels grans llacs
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displicent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.

           Viladrau, 2 setembre 1933



Clementina Arderiu. Jo era en el cant, 2012