Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camells. Mostrar tots els missatges

05 de gener 2022

Reis d'Orient

Reis d'Orient, gairebé mítics
personatges, semítics
precedits per l'herald d'un cometa,
hieràtics esclaus de l'etiqueta.

Màgics,
amb seguici de camells atàvics
i patges.

Graciosos personatges
amb atributs d'ermini!

Damunt el carrusel de mini
de les il·lusions primiceres,
estrall de núvols i senyeres
amb la meravella peremptòria
de l'esclat de llor de la glòria.

Reis generosos d'Orient
que dueu coses a la gent
i cenyiu, girientorn de l'espona
de l'infant, la lumínica corona.

I amb el ceptre d'or ーvaretaー
cloeu els ulls amb somnis de poeta,
aura de pau de tota la família,
la vigília.




Carles Fages de Climent. Poema dels tres Reis. 2001

Llindera: Enric Casasses
Pòrtic:     Octavi Saltor
Il·lustracions: J. Commeleran

26 de desembre 2012

Galilea

Vet aquí l'encontrada fèrtil que a penes sap somriure;
té la dolçor dels humils aquest país de l'Evangeli.
Ses planures i valls, ses muntanyes mateixes són de terra bona,
mes pertot arreu s'hi agombolen la quietud i la pobresa.
Ni l'arrogància d'un penyal ni l'atreviment d'un perfil trenca
la monotonia de tals muntanyes:
totes s'encorben indistintament com un aplec de cenobites
sota la regla.
Per damunt aqueixes formes postrades, s'alça tan sols el Tabor,
però, modest i accessible, presideix com una autoritat evangèlica.
De la gran plana d'Esdrelon, de la caverna d'Endor i les
serres de Gèlboe, pugen càntics i remors de guerra ,
però tot se desvaneix i se perd dins una immensa evaporació
de bàlsam.
Cada camí, cada pedra, cada terròs d'aqueix terrer exhala
aromes de la petja divina de Jesús...
Ses paràboles i sermons suren per l'èxtasi d'aquest aire.
El paisatge sense distraccions aquí apar que sempre hi medita:
ja dins la quietud de la solellada, ja a la confidència dels estels,
dins el refrigeri de la nit.
El pastor, seguint un ramat de negríssimes cabres o de
llanudes ovelles, sembla pensar-hi,
els camells de la caravana semblen resseguir-ne memòries
amb lentitud consirosa.
I els estols de cigonyes, a l'hora del sol ponent, prenen
volada:
apar que vagin a escampar-ne records per la blavor de solituds
llunyedanes...



Miquel Costa i Llobera. Poesia completa, 2004

19 de juliol 2012

Sàkkara

Sàkkara és un monticle,
una esquerpa piràmide sola,
plantant cara al desert i al xaloc,
persistent, indomable.
A camell, és a un pas de les altres
piràmides: Keops, Mikerinos, Kefrèn.
S'assembla a la mastaba rústega
però té el posat únic, superb,
de la bellesa autèntica.



Núria Esponellà. Un vent, una mar. 1994