Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de juny 2015
Contemplant el Mont Tai
Etiquetes de comentaris:
Du [Fu 712-770],
Ferraté [Joan 1924-2003],
Mont Tai,
muntanyes,
núvols,
ocells,
poesia sublim,
verd
Collint bogues
(Anònim, segle IV)
Bogues gerdes, bogues gerdes
amb el grífol sangonent,
amb les llargues fulles verdes
acotades sota el vent.
Vam collir-ne una vegada
als Cinc Llacs, ma enamorada,
vós i jo en el mateix bot,
començant a l'alba freda
per les vores d'un illot
ple d'orquídies de seda.
Reposàrem a l'olmeda
quan migjorn era esbrellat.
Vam collir-ne tot el dia.
Quan, però, la nit venia
no en teníem cap manat.
Josep Carner. Lluna i llanterna, 1935
Llegendes del Montseny
Etiquetes de comentaris:
Arnaucc,
Bernal [M. Carme],
grandalles,
llegendes,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
Montseny (Catalunya : Muntanya),
narcisos,
Rúbio i Larramona [Carme]
pessigolles
![]() |
pessigolles
còssigues, cossegues
cossigolles, cossigolletes
cosseguetes
cosquilles, cosquelles, cosquilletes
cossinogues
cosquerelles
cosconelles
Formes de la paraula pessigolles recollides a:
Joan Veny. Petit atles lingüístic del domini català, 2007. v. 1
|
Etiquetes de comentaris:
català,
Flood [Kyle],
pessigolles,
poesia lingüística,
riure,
Veny [Joan 1932-]
28 de juny 2015
Cloenda
![]() |
A estil de dibuixet de fi de llibre,
que si és bell n'embelleix l'acabament,
al full darrer d'aquest llibret de versos,
vull posar-hi una flor d'agraïment.
Jo li veig com tres fulles: l'una em parla
dels primers Jocs Florals del poble meu;
de sa Reina primera, em parla l'altra,
i la tercera..., d'una pena greu.
La pena és que he passat tres quarts de vida
delitós de la mel del bell parlar,
i tenint-la tan dolça dins de casa,
no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.
El símbol d'un reialme de poesia
que té l'arrel en el pregon del cor
va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,
llengua i cor van parions; i això voldria
que us digués humilment aquesta flor.
Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001 Editora literària: Olívia Gassol i Bellet
|
Etiquetes de comentaris:
Ariste Santacreu [Adrià],
bellesa,
català,
cloendes,
dibuixos,
flors,
fotografies,
fulles,
humilitat,
llenguatges,
llibres,
llibres de poesia,
Morera i Galícia [Magí],
poesia agraïda,
poesia visual,
verbs
25 de juny 2015
Espera
T'espero al vial, embrunida noia d'estadi i de platja;
t'espero amb els meus músculs i el meu sol,
harmonia vigorosa de cames àgils i aire als cabells,
forma amb sentor de Mediterrània i ginesta, pell
de mel i rosella, que pots sostenir com jo crepuscles
i onades, llançar un crit de triomf a tres-cents metres
i callar mots inútils.
Fragment
Agustí Bartra. El Vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg: Llorenç Soldevila
Etiquetes de comentaris:
Bartra [Agustí 1908-1982],
esperar,
ginesta,
harmonia,
mar,
Mediterrània,
onades,
pell,
poesia mediterrània
El Llobregat i el Llobregós
Etiquetes de comentaris:
Bernaus [Agustí],
Catalunya,
Ferrer [Jordi],
Grau i Medà [Ferran],
Llobregat (Riu),
Llobregós (Riu),
Pallarés [Víctor P.],
rius,
Segre (Riu)
19 de juny 2015
L'estiu a la mar
Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;
l'estiu tragué a la mar del caragol,
i la mar era, amb veu de les sirenes,
blau i tendre ressó.
...
La platja ens oferia d'arribada
l'enlluernada mare de la llum
i ens feia riure amb un esclat de faula
sobtadament nascut.
...
La infantesa llunyana té una platja
on refrescàrem la resseca rel,
on la mar deia la paraula blava
dels àngels mariners.
Fragments.
Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993
14 de juny 2015
XIV
![]() |
A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall,
La teva joia
surt d'una mirada
riallera i arriba
com el cant
de la mar quan s'aixeca
la brisa de ponent.
A aquest teu somrís
el pensament torna
de molts anys enrere,
quan jo
era un funàmbul
i el trapezi
era l'atzar de la meva,
força intensa,
joventut.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
Biblioteca Catalana (l'Alguer),
Bover [August],
brisa,
Caria [Rafael 1941-2008],
Casadevall [Rosa],
joventut,
mar,
mirada,
somriure,
Valentí [Annamaria]
Va la brisa recent
Etiquetes de comentaris:
aire,
brisa,
Cernuda [Luis],
estels,
finestres,
fulles,
orenetes,
pau,
poesia primaveral,
primavera,
somnis
La poesia
Etiquetes de comentaris:
Altolaguirre [Manuel 1905-1959],
bellesa,
colors,
García [José Antonio],
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
paradís,
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses
13 de juny 2015
El callat
Va ser un poeta astut
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
començar,
commoure,
compondre,
entendre,
escriure,
estimar,
jugar,
Margarit [Joan 1938-2021],
miralls,
persones,
replans,
saber,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
A la pintura
Etiquetes de comentaris:
Alberti [Rafael 1902-1999],
Can Framis,
colors,
formes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
imaginació,
llum,
mans,
matèries plàstiques,
mesura,
museus,
pintors,
pintura,
pinzells,
vida
11 de juny 2015
Pluja fina
Ara que està emplujat,
va bé d'estar-se a casa,
escoltar música, parlar
de coses i més coses.
Fragment.
Narcís Comadira. Poesia : 1966-2012. 2014
Etiquetes de comentaris:
cases,
Comadira [Narcís 1942-],
coses,
escoltar,
estar-se a casa,
llibres electrònics,
música,
parlar,
pluja,
poesia acollidora
07 de juny 2015
Gandia 1924
Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat
el camí que enfila al nord et portarà
el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar.
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en els meus cants.
Etiquetes de comentaris:
amor,
cançons,
Catarres (Grup musical),
Gandia,
mans,
mar,
poesia agraïda,
somriure,
tarongers
04 de juny 2015
Camines a vora meu
Camines a vora meu,
al meu costat, invisible,
per espais d'eternitat,
per senders imprevisibles...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
caminar,
Colom [Margarita 1936-2006],
espais,
eternitat,
Onyar (Riu),
rius,
senders
He volgut, noble auditori,
He volgut, noble auditori,
escriure com acostume:
en ma llengua, en valencià.
Senyors meus, ningú s'enutge,
i el que pretenga enutjar-se
d'aquest aposento buide...
(Fragment dins el pròleg) Pere Jacint Morlà. Poesies i col·loquis, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
català,
escriure,
Ferrando [Antoni 1947-],
llenguatges,
Morlà [Pere Jacint m. 1656],
valencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)