Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de juny de 2015

Contemplant el Mont Tai

Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.

Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,

i als ulls badats s'ajoquen els ocells.

Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,

per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.

Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991

Collint bogues


                         (Anònim, segle IV)


Bogues gerdes, bogues gerdes
amb el grífol sangonent,
amb les llargues fulles verdes
acotades sota el vent.
Vam collir-ne una vegada
als Cinc Llacs, ma enamorada,
vós i jo en el mateix bot,
començant a l'alba freda
per les vores d'un illot
ple d'orquídies de seda.
Reposàrem a l'olmeda
quan migjorn era esbrellat.
Vam collir-ne tot el dia.
Quan, però, la nit venia
no en teníem cap manat.



Josep Carner. Lluna i llanterna, 1935

Llegendes del Montseny

Grandalla (Narcissus poeticus) al Montseny (Catalunya) per Arnaucc - Creació pròpia. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg#/media/File:Grandalla_(Narcissus_poeticus)_al_Montseny_(Catalunya).jpg
Els esperits forts respondran que supersticions
i llegendes -mentides tot- són resquícies d'un
temps d'ignorància i de credulitat inconscient;
per lo tant la seva desaparició, lluny de doldre,
és de celebrar.

No vull discutir-ho. Lo que sé, lo que afirmo
rodonament, és que en aqueixes mentides hi
batega l'ànima del poble, i són un preciós
document per reconstituir la història íntima
del seu passat. I aquest valor, per ell sol, ja
fóra prou  per moure'ns a recollir -les 
pietosament, si no en tinguessin encara un
altre: és que són aqueixa cosa misteriosa que
no s'explica i que s'anomena Poesia.


(Fragment del pròleg de l'autor)



Apel·les Mestres. Llegendes del Montseny, 2004


pessigolles

Tickle per Kyle Flood from Victoria, British Columbia, Canada (Tickle Tickle) [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons
                                     pessigolles
                            còssigues, cossegues
                      cossigolles, cossigolletes
                                          cosseguetes
        cosquilles, cosquelles, cosquilletes
                                           cossinogues
                                           cosquerelles
                                           cosconelles

Formes de la paraula pessigolles
 recollides a:

28 de juny de 2015

Cloenda

Ametlla de Noguera per Adrià Ariste Santacreu a Flickr
A estil de dibuixet de fi de llibre,
que si és bell n'embelleix l'acabament,
al full darrer d'aquest llibret de versos,
vull posar-hi una flor d'agraïment.

Jo li veig com tres fulles: l'una em parla
dels primers Jocs Florals del poble meu;
de sa Reina primera, em parla l'altra,
i la tercera..., d'una pena greu.

La pena és que he passat tres quarts de vida
delitós de la mel del bell parlar,
i tenit-la tan dolça dins de casa,
no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.

El símbol d'un reialme de poesia
que té l'arrel en el pregon del cor
va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,
llengua i cor van parions; i això voldria
que us digués humilment aquesta flor.

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa, 2001

25 de juny de 2015

Espera

ACI Korčula06690 : ACI marinain the city of Korčula per Anto (talk) 13:53, 10 March 2009 (UTC) (Own work) [Public domain], via Wikimedia Commons
T'espero al vial, embrunida noia d'estadi i de platja;
t'espero amb els meus músculs i el meu sol, 
harmonia vigorosa de cames àgils i aire als cabells,
forma amb sentor de Mediterrània i ginesta, pell
de mel i rosella, que pots sostenir com jo crepuscles
i onades, llançar un crit de triomf a tres-cents metres
i callar mots inútils.

(Fragment)



Agustí Bartra. El Vent llaura la mar..., 1984 



El Llobregat i el Llobregós

Confluència del Llobregós amb el Segre per Jordiferrer (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
El Llobregat i el Llobregós,
dos rius de la meva terra,
l'un petit i l'altre gros,
que passen xerra que xerra
i acaben com gat i gos.
Però mai s'han fet la guerra;
i això que com gat i gos
ambdós rodolen per terra
i acaben morint ambdós
fets ambdós una desferra.
Llobregat i Llobregós,
dos rius de la meva terra.



Agustí Bernaus. Poesies, 1993

19 de juny de 2015

L'estiu a la mar


Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;
l'estiu tragué a la mar del caragol,
i la mar era, amb veu de les sirenes,
blau i tendre ressó.
 ...

La platja ens oferia d'arribada
l'enlluernada mare de la llum
i ens feia riure amb un esclat de faula
sobtadament nascut.
...

La infantesa llunyana té una platja
on refrescàrem la resseca rel,
on la mar deia la paraula blava
dels àngels mariners.



(Fragments)



Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa, 1993

14 de juny de 2015

XIV

Biblioteca Catalana: Obra Cultural, l'Alguer (Sardenya) per Teresa Grau Ros
A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall,
estimades col·legues de l'Alitalia de Barcelona.

La teva joia 
surt d'una mirada
riallera i arriba 
com el cant 
de la mar quan s'aixeca 
la brisa de ponent. 
A aquest teu somrís 
el pensament torna 
de molts anys enrere, 
quan jo 
era un funàmbul 
i el trapezi 
era l'atzar de la meva, 
força intensa, 
joventut.
Rafael Caria. Poesia completa2013

Va la brisa recent

      Va la brisa recent
per l'espai esvelta,
i en les fulles cantant
obre una primavera.

      Sobre el límpid abisme
del cel es divisen,
com felicitats primeres,
primeres orenetes.

      Tan sols un arbre torba
la distància que dorm:
tal el fervor alerta
la indolència present.

      Verdes estan les fulles;
el crepuscle fuig,
anegant-se en ombra
les fugitives llums.

      En la seva pau la finestra
restitueix a diari
les estrelles, l'aire
i el que estava somiant.

(poesia traduïda per a aquest blog)

Luis Cernuda, dins,



La poesia

Recorregut botànic: Rosers botànics d'Àsia VIII. Rosa "Silver Monn", CVIIILaeHlae 67, parterre 35 (Parc de Cervantes) per Teresa Grau Ros
No hi ha cap pas,
ni travessa ningú
les llindes de llum i de colors,
quan la rosa s'obre,
perquè invisibles són els paradisos
on invisibles aus
els cants melodiosos del silenci
a les fosques donen a l'aire,
més enllà de la flor, on mai
ànima vestida pot presentar-se,
on es rendeix el cos a la bellesa
en un buit entranyable.


(poesia traduïda per a aquest blog)



Manuel Altolaguirre, dins,

13 de juny de 2015

El callat

Va ser un poeta astut
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.




Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015


i també a eBiblioCatalunya.


A la pintura

Museu Can Framis: Col·lecció permanent de pintura contemporània i exposicions temporals. per Teresa Grau Ros a Flickr
      A tu, lli al camp. A tu, estesa
superfície, als ulls en espera.
      A tu, imaginació, gelor o foguera,
disseny fidel o llama descenyida.
      A tu, línia impensada o concebuda.
A tu, pinzell heroic, roca o cera,
obedient a l'estil o a la manera,
dòcil a la mesura o desmesura.
      A tu, forma; color, sonor afany
perquè la vida ja volum parli,
ombra entre llum, llum entre sol, fosca.
      A tu, fingida realitat del somni.
A tu, matèria plàstica palpable.
A tu, mà, pintor de la Pintura.


(poesia traduïda per a aquest blog)



Rafael Albertí, dins,


11 de juny de 2015

7 de juny de 2015

Gandia 1924

Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers.

La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.

Però quan la guerra ho crema tot sense pietat
el camí que enfila al nord et portarà

el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar.

Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en els meus cants.





Els Catarres. Big bang, 2015

4 de juny de 2015

Camines a vora meu,

L'Onyar al seu pas per Girona de Teresa Grau Ros
Camines a vora meu,
al meu costat, invisible,
per espais d'eternitat,
per senders imprevisibles...

Margarita Colom. I de sobte l'Onyar..., 2002

He volgut, noble auditori,

He volgut, noble auditori,
escriure com acostume:
en ma llengua, en valencià.
Senyors meus, ningú s'enutge,
i el que pretenga enutjar-se
d'aquest aposento buide...

(Fragment dins el pròleg)

Pere Jacint Morlà. Poesies i col·loquis, 1995