A tu, lli al camp. A tu, estesa
superfície, als ulls en espera.
A tu, imaginació, gelor o foguera,
disseny fidel o llama descenyida.
A tu, línia impensada o concebuda.
A tu, pinzell heroic, roca o cera,
obedient a l'estil o a la manera,
dòcil a la mesura o desmesura.
A tu, forma; color, sonor afany
perquè la vida ja volum parli,
ombra entre llum, llum entre sol, fosca.
A tu, fingida realitat del somni.
A tu, matèria plàstica palpable.
A tu, mà, pintor de la Pintura.
(poesia traduïda per a aquest blog)
Rafael Albertí, dins,
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada