D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu. 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada