S'abat la lluna
damunt la mar.
De puntetes camina
giravoltant,
talment una baiadera,
sobre l'esplanada
de la tendresa
que la bressola.
La mar li canta una nana
perquè li vingui la son.
Teresa Surroca. Petita estança. 2018
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esplanades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esplanades. Mostrar tots els missatges
23 de febrer 2024
S'abat la lluna
21 d’agost 2011
Llibre d'hores
Flama deguda a l'aire
que compta cada espera.
Arran d'embocadura, abelles mortes,
còdols colgats i un far meditatiu,
algunes cases blanques, la fumera
que travessa el brial de l'esplanada.
En algun lloc, dos vells camins s'estrenyen
Susana Rafart. L'ocell a la cendra. 2010
que compta cada espera.
Arran d'embocadura, abelles mortes,
còdols colgats i un far meditatiu,
algunes cases blanques, la fumera
que travessa el brial de l'esplanada.
En algun lloc, dos vells camins s'estrenyen
Susana Rafart. L'ocell a la cendra. 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)