S'abat la llunadamunt la mar.De puntetes caminagiravoltant,talment una baiadera,sobre l'esplanadade la tendresaque la bressola.
La mar li canta una nanaperquè li vingui la son.
Teresa Surroca. Petita estança. 2018
Publica un comentari a l'entrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada