Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banderes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris banderes. Mostrar tots els missatges

26 d’agost 2016

El pescador d'imatges

Petra Borén, f. 1963. När allt förändrar sig, 2006, Maleri, akryl. Statens konstrad SK0711-029 per Teresa Grau Ros
Jo trec estels en aigües matineres
per a ta complaença que em somriu.
El meu cor, gaudiós de tes banderes,
és vaixell dels teus ulls d'emperadriu.




Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa : I : 1924-1933, 1995


12 de juliol 2016

AHIR A LA NIT

TÉ el ram poderós
     Jo compraria tots els seus draps
El teu amor és de pa mare jardinera
Amor fundat en el profit del sol i la lluna
El dia bellíssim broda les pedres
El vidre bada la seva àmfora damunt un turó inclement

La nit pertot arxiva la corona

Hàbils agulles les del meu amor
Amor de sagrada febre
La vellúria es cobreix de minerals i plantes
Amor meva bandera alta i neta
Al teu cor el remei posa les herbes

Tu ho saps dir amb mots molt bonics
Va fer Jo només et sé dir que t'estimo

El record d'aquesta adoració arriba com una torrentada.


Joan Brossa. Cappare, 1984


05 de maig 2016

Citizen Refugees Project

Hi ha milions de refugiats a tot el món. De totes les races i 
nacionalitats. Més de 12 milions són nens. És per això que, 
més enllà dels governs, les organitzacions i les bones intencions, 
els ciutadans que sí que tenim país, volem mobilitzar-nos i 
formar part de la gent que ha decidit que ja no es pot romandre 
amb els braços plegats davant aquesta situació inacceptable.

I hem començat creant la bandera d'un país que no existeix. 
Una bandera formada amb els trossets de les banderes de 
tots els països on, algun dia, totes les persones refugiades, 
podran tornar. Perquè allí estan les seves cases.

21 d’abril 2014

Països Catalans

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.




Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4

07 de juny 2013

Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!



Joan Brossa. Poemes escollits. 1995

10 de desembre 2011

Magenta

Idea i realitat. Símbol. Ànima. Amalgama. Polaritat. Radiació. Absorbir i reflectir. Retina. Sensació.

Magenta


El blau intens
trobà el vermell
un dia clar
dins d'un estany.
Un peix rogent
iridiscent
llepava el riu
aletejant.
Vermell i blau
van fornicar
al fons del llac.
S'aturà el temps,
s'eixamplà el cel
i es va engendrar
el nou color,
arbre o arbust:
un magraner.
I allà a Istanbul
un traginer
es beu d'un glop
un got de suc.
Rubí: magrana
d'on se n'ha tret
tot el color.
No hi ha cap mot
ni religió.
L'odi s'ha fos
i en el magenta
no hi ha banderes,
no hi ha fronteres,
no hi ha voreres,
no hi ha nacions.




Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011

Pròleg: Cèlia Sànchez-Mústich