Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.
De: La casa
Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57
"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.
Fotografies: diversos autors.
