Penses en l'arbre

Penses en l'arbre que s'omple de serps
-tu hi empeltes la poma-,
penses en els fruits escrits que davallen
amb picarols i cossos ondulants.

Oferiments linguals, retràctils, ventregen
en l'aire,
avancen per aigualeres i fangars.

Desarbrada, esborres el rastre carnal
on s'aparia la culpa.

Prova de desembullar les teves branques,
de pujar per la llum ufana
i esperar, enroentida, la pluja, la grana,
el fruit innocent.

Prova de no distingir entre arrel,
fruita, vena i serp;
entre carn, terra, sang i paraula.

I no arranquis els ulls càndids de l'escurçó,
ni la nit mistèrica dels arbres;

hi han desat, abandonades, pellofes
i escates lluents,

hi han desat el verí benigne que rebrosta,
incoercible, de l'aiguaneix.

Empar Sáez
(Pertuis, Provença, 1963)
Inèdit, 2020

Es troba en el llibre:  

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 67

De: Arbre de les serps (Radermachera sinica)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

L'ocell i la pluja

Si cada gota caiguda del cel
fos una grana,
l'ocell cantaria de goig,
mes, ara, calla,
perquè els núvols ho deixen tot xop
i ell passa gana.

Jo voldria donar-li consol...
Com li diria
que cada gota que cau a l'hivern
serà una espiga?

Joana Raspall. Versos amics. 1998

Il·lustracions: Montse Ginesta

La terra

   La terra sent la joia
de la fecunditat
quan dins del solc germina
la grana del bon blat.

   La terra sent la joia
de la maternitat
quan s'alcen les garberes
damunt del camp segat.

                  Perpinyà, 21 de febrer del 1947



De Llibre de les imatges

Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera : poesia inèdita. 2019

Presentació: María José Figueras Salvat i Josep Poblet i Tous
Edició i introducció: Elena de la Cruz Vergari

(natura a l'horta)

La pressa dels tàvecs
aflama el palpís de les magranes.
Ara la veu de l'alabatre,
ara la veu dels maxil·lars ganuts,
trasmuden de desig la por
d'un tros de mà o d'un tros de grana
massa dolç.





Marc Romera. La pau del cranc. 2002

La Pedrera

Sorpresa a la caiguda de la tarda
he vagat pels camins d'asfalt.
Les mans dins les butxaques
jugaven amb tiquets multiviatge.

He vist canviar els colors del cel,
primer al vermell, després al grana;
i m'he aturat allà on Gaudí
recorda formes germanes.

Sorpresa, en caure la tarda,
allí on deliris fòssils aturen
les presses urbanes.



Núria López Garcia. Estacions de trànsit. 1992

Pròleg: Màrius Sampere.

Cançó per a ningú

No ploris al matí
per un sol de disfressa
no ploris en la nit
si la lluna et clivella
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.

No ploris al matí
quan plogui la tristesa
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.

No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop
després ploraràs sempre.

No ploris al matí,
la vida és una festa
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d'una fortalesa.

I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.




Felícia Fuster. Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. 1984

Pròleg de Maria Mercè Marçal.