Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joies. Mostrar tots els missatges

28 de novembre 2023

Macedònia

Lluint
com bocins de joies,
tinc un bol curull
de plàtans, maduixes,
        préssecs, pomes i xirimoies.



De: Postres


Tots a taula!. 2023
Poemes de Lola Casas
Il·lustracions de Gustavo Roldán

16 de juliol 2021

La prunera

Passà la joia exquisida
del bell temps de ta florida
i avui regales un plor
d'emmelada fruita d'or;
i la merla llaminera
canta tes glòries, primera.


Maria Antònia Salvà, dins,

Els arbres de la poesia catalana. 2007


Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues

08 d’agost 2018

La joia al cap del gripau

Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.

En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.

En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.

A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.



Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

14 de febrer 2016

Quan et miro

Quan et miro
xiprer, o pedra, o flor,
i et sento
ric de mirades, de penes,
de tristeses, de joies
confinades sota el silenci verd
o la fredor, o els braços
dels teus pètals que es marceixen,
et tinc per un amic
que sap molt de la vida.




Narcís Comadira, dins,


5 poetes de Girona. 1966

31 de juliol 2012

L'estiu fecund al jardinet

Si el dia és ardent i ens veda,
terrífic, de caminar,
aquesta acàcia fa
un so d'enagos de seda.
Altra joia no demanis
que el jardinet, el recer
a on sospira el roser
i fan xiscles els geranis.
Menja't un préssec mollàs,
clou els ulls i sent la nota
llunyana de la granota
en algun fresquíssim jaç.
I fixa el callat magí
en cosa oculta i divina:
en el càntir de la mina
o l'infant a dintre el si.




Josep Carner. Poesies escollides. 1979

A cura de Joan Ferraté.