xiprer, o pedra, o flor,
i et sento
ric de mirades, de penes,
de tristeses, de joies
confinades sota el silenci verd
o la fredor, o els braços
dels teus pètals que es marceixen,
et tinc per un amic
que sap molt de la vida.
Narcís Comadira, dins,
5 poetes de Girona. 1966
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada