És el silenci

És el silenci
qui gesta
l'activa dicció
de l'inert.

Les mares

qui alleten les goles
que esquincen el dol.

Sabent,
—d'ençà el món és món—,
que els infants
sempre imploren

respostes tangibles.

Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021

III Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020

Pròleg de Sergi Álvarez Riosalido

Epíleg de Laia Llobera

Intuïció

Nivals, els arbres nans esquincen el claper.
Sagnen les mans. Reclòs, un lliri espera, en blanc,
la treva que en uns ulls fa enraonar els pètals.






Lluís Calvo. L'Estret de Bering. 1997

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1996

Primavera lliure

              A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal

 
Eixordats pel brogit sorollós de les reixes
no escoltem l'esperança de levíssim trepig.
Car tothom sent la pedra quan esquinça els verds pàmpols
però qui pot veure obrir-se la llavor del forment
o mesurar quant creix l'infant de l'alba a l'alba?
Talment és una flor de desclosa suau
l'esperança: segur, tenaç com el blat tendre
vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà
lleugera desnuant-se per les arbredes clares.




Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009