Corre l'aigua.
Ruixat ardent que arrela.
La canoca de blat de moro creix.
La tija de la userda. Creix.
La figuera obre els ulls
i veu com creixent les arrels.
Arbres d'aigua, les arrels.
II
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Pròleg de Quim Español
Corre l'aigua.
Ruixat ardent que arrela.
La canoca de blat de moro creix.
La tija de la userda. Creix.
La figuera obre els ulls
i veu com creixent les arrels.
Arbres d'aigua, les arrels.
II
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Pròleg de Quim Español
Bressol de cultures,
domini de Posidó i d'intrèpids herois,
escenari d'aventures inoblidables,
pàtria de blaus i de saviesa eterna,
espai de llengües i cultures,
de ciutats esplendoroses i civilitzades,
de muntanyes cobertes de ginesta,
d'oliveres i vinyes centenàries,
de figueres i garrofers,
d'aromes de romer i timó,
de colors de llimera i raïm,
de llum única en cada capvespre.
Cada riba és immens palimpsest
que conserva l'empremta dels pobles
que han solcat aquestes aigües,
espai que ens identifica i ens agermana.
II
Maria Josep Juan Ballester (Canals, 1959)
Bressol de blaus.
Ajuntament de Castelló, 2021
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Miracles. No moure muntanyes de lloc ni dir a cap figuera:
«Arranca't d'on ets!», però sí poder curar gent.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal, mar: esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres... Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres. Blai Bonet. El jove, 1987 |
Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps! Com la canella de la font, el teu brancam inclinat empeny la saba amunt i avall: ella salta de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu més dolç reeiximent. Mira: com el déu en el cigne. (Fragment) Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino, 1995 ; tr. Manuel Balasch |
Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |