Idea i realitat. Símbol. Ànima. Amalgama. Polaritat. Radiació. Absorbir i reflectir. Retina. Sensació.
Magenta El blau intens trobà el vermell un dia clar dins d'un estany. Un peix rogent iridiscent llepava el riu aletejant. Vermell i blau van fornicar al fons del llac. S'aturà el temps, s'eixamplà el cel i es va engendrar el nou color, arbre o arbust: un magraner. I allà a Istanbul un traginer es beu d'un glop un got de suc. Rubí: magrana d'on se n'ha tret tot el color. No hi ha cap mot ni religió. L'odi s'ha fos i en el magenta no hi ha banderes, no hi ha fronteres, no hi ha voreres, no hi ha nacions. Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011 Pròleg: Cèlia Sànchez-Mústich |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retina. Mostrar tots els missatges
10 de desembre 2011
Magenta
Etiquetes de comentaris:
Aguilar-Amat [Anna 1962-],
ànima,
banderes,
blau,
colors,
fronteres,
magenta,
nacions,
persones,
retina,
sensacions,
símbols,
vermell,
voreres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)