Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris continuar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris continuar. Mostrar tots els missatges

08 de juny 2024

Marina

En variacions sens fi sobre un tema
les ones venen tot puntejant les roques.
Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris
fins a trencar-se en collars d'escuma
o en sortidors es llancen, sense parar mai;
tan suau dins meu sento la mar que canta.

Des de dalt de l'estudi miro avall entre 
el gran roure de branques ara nues
que unifiquen i accentuen aquest paisatge
amb fortes ratlles negres, blau contra blau clar,
i davant meu ombregen la neu tardana.
L'aire de primavera m'esbandeix els ulls.

Així desperta i oberta a aquest paisatge
m'aferro fort al poc que puc tenir,
un llarg continuar tan semblant al joc
de les onades incessants, tema perenne
de l'amor, de l'amor sense doblecs
que murmura sota el silenci, com el mar.


————————————————


Seascape


In endless variations on a theme
The waves come in and lace the rocky shore.
On after one long ripples rise and spread
Until they break in necklaces of foam
Or fountain up in spume, an endless storeー
The gentle sea is singing in my head.

High in my study I look down and through
The great oak and its branches naked now.
They accent the whole scene and unify
With strong black lines blue against paler blue,
And in the foreground shadow the late snow.
Spring in the air has come to rinse my eye.

Newly aware and open to the scene
I hold fast to the little I can hold,
A long continuum so like the play
Of the incessant waves, unbroken theme
Of love, love without a fold
Murmuring under silence like the sea.



May Sarton



Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

26 de setembre 2021

Mans-llavor

Un record-ungla
furga inclement
amb tardor en la mirada.

Tem les ferides
en la tornada inútil
a l'interior de les pèrdues.

Continue en el camí
netejant els pensaments.

Continue en el camí
dibuixant color en la mirada.

Continue en el camí
obrint badalls per al somni.

Continue en el camí
famolenc de tu, de vosaltres.

Amb temps d'arrels
espere en les paraules
mans-llavor
plena de matinades.



Antonio Martínez i Ferrer, dins,

Estels de paper : mostra poètica. 2012


15 d’abril 2018

Altres versions no subtitulades

Centre international de poésie Marseille per Teresa Grau Ros
Armo un més dòcil
contra l'altre fomento
la secessió
de la regió cobejada

o

armo els dos camps
entremato i comento
la salvatjada
dels que manipulo

o

ajudo a pacificar la regió amb napalm
després pobles per cases per caps
descarrego cada nit una pila
de caps de rebels a la plaça

continuo

armo un que encenc
contra l'altre després
em capgiro
inverteixo les meves aliances

o

poso en escena l'execució
d'aquell que no puc posseir sinó mort
perquè l'endemà comenci
la primera extracció de

o

organitzo la penúria amago
els queviures que mengen
les rates
perquè s'alcin contra mi
els que em resisteixen

més fàcil

ordeno l'assassinat
d'aquells de qui la paraula
masa potent frena
l'accés a allò que em reservo

i

continuo devastant l'espai al meu voltant.



Oscarine Bosquet, dins,

Barcelone - Marseille : un intercanvi de poesia contemporània. 2014

16 de febrer 2018

Poema d'hivern

Planava la temptació de rendir-se
(La guerra bullent. La pressa)
I tu eres a la Rússia,
mirant cada cosa.
Encara que no hi hagués demà.
En el paisatge, pretextos
per distreure el fred i continuar.
Llavors arribà l'hivern,
el febrer és inconstant
i et ve a veure. Vaig mirar dintre meu:
els dies no passen en va.


María do Cebreiro, dins,

Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Ed.: Fátima Rodríguez, Xavier Queipo
Tr.: Manuel Costa-Pau

25 de gener 2017

Si em mor

Si em mor,
que el cant siga realitat,
les esperances siguen fets
i que d'altres continuen
el que nosaltres continuem.
Si em mor
- quin absurd descans -,
ja per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.
Si em mor,
que el cant siga la realitat.
Si em mor,
que el nostre treball
haja guanyat.
Si em mor.
Si em mor.


Raimon, dins,

Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona



06 de maig 2015

Pensaments

De la propietat -com si qui fos digne de posseir
no pogués posseir totes les coses i incorporar-les
dins seu amb plaer;

De la perspectiva -imagina que es pogués preveure
a través del caos creador el desenvolupament, la
plenitud, la vida, ja assolits en el viatge
(Però jo veig que el camí continua, el viatge sempre
continua);

De tot allò que una vegada va faltar a la terra i que
en el seu moment li ha estat donat -i de tot allò que
encara ha de ser donat,

Perquè jo crec que tot el que veig i conec té el seu fi
principal en el que encara ha de ser donat.




Walt Whitman. Fulles d'herba. 2014

Traducció de Jaume C. Pons Alorda.

02 de juliol 2010

Nova Cançó

El risc d'obrir camins,
el so de trencar esquemes.

Un munt d'actes de cor,
intèrprets d'una terra,
inspiració i romanços.

Peces fornides i suaus
bastint la raó del poble,
d'escollir raimon capacitat
serrat uc entesos llach
notable sisa creativitat
rossell progrés traginada
brillants bonets al tall
ovidi toti dignitat majoral
motta feliu tete espinàs i
xesco, lladó i veus vitals.

Que no us sàpiga greu,
algú ho havia de dir
la democràtica revolució
continua.



Poesia inèdita.


Teresa Grau Ros

12 d’abril 2009

Des de sempre

DES DE SEMPRE, abans
d'instal·lar-me en el buit,
potser ja ho sabíem
tot. Sense entreveure-ho
gaire. Tan a prop érem
de la inevitable
demolició. Que cap
deshora no hauria
pogut tensar el roig
de la llum. Ni tan sols
continuar vibrant.



Montserrat Rodés. Alarma. 2008