Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’abril de 2016

Terrats

Mirandes entre núvols de cel i de bugada:
els dilluns primicers una mà delicada
us decora de veles, o casolans vaixells!
De nit banderes blanques i argent de claraboia,
i a l'alba sempre es veuen els braços d'una noia
com per aplegar estrelles o amanyagar els ocells.


Poemes de suburbi 1927



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica..., 1987

III

Després de ploure,
lluentor de bedolls,
fulles de sol.





Eudald Puig. Terres i espais, 2003

dins,






Oh mar indòmit!

Oh mar indòmit!
escolta el meu cor ara:
ha trobat calma.





Maria Rosa Roca. Showa, 2003, il. de Vicenç Masdemont

dins,



28 d’abril de 2016

VERSOS D'INFANT

Tira pedres al riu
per veure el cel com salta;
si el blau li fuig dels dits,
li queda a la mirada.
L'infant escolta el cel
com canta dintre l'aigua;
quan passa un núvol blanc
un peix l'esfilagarsa.

A l'altra banda, el bosc,
té cent camins de plata:
ara hi delira el verd
perquè ja mor la tarda.
El riu es va acotxant
i l'aigua és un miracle.

L'infant li feia adéu;
el riu l'acompanyava
amb tot el cel al fons:
«Torna demà» -cantava.

La lluna dalt d'un pi
li feia l'ombra blanca.


Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987

Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans

PONT-NEUF

                             Per a Anna


Era nou el món mentre plovia

mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.




Marc Granell. Tard o d'hora, 2006


PLUJA D'ABRIL

L'asfalt es pinta amb aigua una ciutat
al fons del seu abisme gris, calca confusos
els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat
i a la nit s'embriaga d'anuncis i autobusos.

Acompanya els vehicles per uns rails cristal·lins
i a les noies els dóna un camí que diu: -Mira't;
els posa el cel als peus perquè s'hi llancin dins,
pro l'àngel del reflex les escomet: -Malfia't.

Cel desdoblat. -D'on vinc? -pregunta l'aigua blanca
i olorosa del cel; mig no gosa saltar
i recolza la por als braços d'una branca
que és una acàcia a voltes i altres un roserar.

Aigües de primavera, asfalt dels meus carrers;
dies de pluja flèbil o rabiosa o fina;
i tu, ciutat, vaixell amb veles d'ametllers
i gallardets de somnis amb ales de gavina!



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987


Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans

Cançó de caminant

A punta d'alba me'n vaig,
l'estrella del dia em mena:
clara i blanca, pel damunt
de la mar i de la terra.
El peu trepitja amb delit
i el cor dins el pit batega.
Adéu, riera gentil,
l'estrella del dia em mena.

S'acosta el sol per llevant
i tots els estels apaga,
però en el cel del matí
una llum hi crema encara.
Els meus passos se n'hi van,
se me n'hi va la mirada.
Adéu, romaní del bosc,
no m'ajupiré a aplegar-te.

Damunt el roure i el pi
els ocells canten i volen.
La muntanya l'han vestit
els brucs i la farigola,
i les vinyes fan claror,
i el llargandaix s'hi retorça.
Lla baix, perduda i roent,
l'estrella del dia plora.

A punta d'alba me'n vaig,
el bastó per companyia.
Enrera deixo el xiprer,
enrera deixo la vinya.
Ni escolto el cant dels ocells,
ni la riera que llisca.
El meu cor vol abastar
l'estrella del dia.


Tomàs Garcés. Vint cançons i altres poemes, 1949

Pròleg de la 3a edició: Carles Riba

26 d’abril de 2016

Conversa literària

Quan escric en castellà tinc més humor però també més mala llet que quan escric en català. Suposo que perquè la llengua de la meva intimitat és el català. [...] Hi ha una frase de Cioran, molt bonica, que diu que canviar de llengua és com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Jo he hagut d'escriure en castellà tenint molt clar, sempre, que era una llengua d'ofici, i això potser m'ha fet desenvolupar més la ironia, la mala llet, o l'actitud més aviat moralitzant de la persona cívica que escriu. En canvi, en català, m'he sentit molt més lliure i al mateix temps menys important; és curiosa la diferència, oi? [...] Quan jo escric una novel·la o narració ho faig perquè em dóna la gana, és un petit espai de llibertat totalment intransferible i individual; mentre que el periodisme està molt més relacionat amb la marxa general de la teva civilització, de la teva societat.

(Fragment)


Montserrat Roig, dins,


Marta Nadal. Converses literàries. Montserrat Roig: un cant de maduresa. Serra d'Or, 360, desembre 1989, pàg. 13-17

XIV

Sobre aquesta pedra
mirareu florir
el temps que ha passat
i el que ha de venir.



Vicent Andrés Estellés. Balanç de mar, 1999

Operació matemàtica

Fotografia de l'exposició "Avancem amb el català. 30 anys treballant per la llengua”, organitzada pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Parelles lingüístiques
Tres grans savis que corrien món per aprendre més i més 
van arribar un bon dia a Akşehir. Un cop allí van manifestar 
el seu desig de conèixer en Joha, de qui havien sentit parlar molt 
i van decidir organitzar un banquet al qual van convidar 
tots els nobles de la vila.


(Fragment)



Anècdotes d'en Joha, 2010 ; adaptació de Raghida Abillamaa

23 d’abril de 2016

Dos poemes de Sant Jordi i un poema del drac a


El Dia de Sant Jordi està ací i els carrers s'omplin de llibres i roses, de gent mirant i comprant llibr...

Printemps à Barcelona

Hostafrancs

Arribes amb la teva calma despistada
i el somriure d'aquella última mirada enverinada
mentre beses el neguit de la meva espera tensa,
quotidiana com la por que em provoquen les factures,
les fàbriques que tanquen, les grans altures,
t'asseus a qualsevol taula d'una terrassa d'Hostafrancs.

  Arribes amb la calma despistada
i cent promeses incomplertes gravades a l'esquena,
crits en aquests carrers que sagnen i supuren,
com la doble reixa del Sud,
les parets de la comissaria del districte
o una conversa que ens porta l'horabaixa
i amb ella les carícies, l'esperança, l'olor de cafè.

  Arribes amb la teva calma despistada
i deses paraules ensucrades amb tanta força,
que reviu en mi aquella estranya nosa,
posar-se al costat de qui molesta
i alçar la veu dels fets i els vells conceptes,
sentir reviure la tendresa,
veure morir el dia amb el teu pit tatuat al meu.

David Caño i Cargol. Barcelona, 2007

22 d’abril de 2016

Gimnàstica poètica

Jo sé el delit corprès per la drecera
quan vàrem créixer oberts de bat a bat.
I el doll daurat de pluja matinera
d'un degotim feliç a un cap mullat.

Aquestes coses són, i són de veres
i saben donar forma al nostre fat.
Aquell qui oblidi tanta primavera
ha malgastat el seu escot de blat.

No és blanc ni negre el núvol quan vespreja
ni la rosada tota ha de fugir.
També la vinya clara, quan fosqueja,

entre la tendra terra paladeja
la dansa humil que va deixar el seu vi
i el sol, a pur setembre, quan terreja.

Josep Maria Capilla. Versos, temps i persones, 1994

Amb aquestes

Gotes de pluja a la 32a Caminada Popular de Torà per Teresa Grau Ros
Amb aquestes
pigues plogudes
ha estat mil vegades escrita
la paraula us estime.


Primavera d'estiu 1980


Fina Cardona. Pessigolles de palmera, 1981


SEXTINA A UN CLOWN EXTRAORDINARI

   Dimitri* us cedeix el riure
i en el mar de la lluita tot és joia,
i la pista o l'escena amb els seus gestos
s'omple de llum, no puc destriar límits:
la mímica navega amb tota força
i encén estels damunt la seva cara.

   Porta la lluna a la cara,
i dins la plena llum, com de per riure,
tot salta amunt; no puc cobrir la força
amb què s'emporta cor endins la joia:
trena de plomes us eixampla els límits
i aprima l'herba amarga amb gags i gestos.

*El famós pallasso suís.


(Fragment)


Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986, 1987


EN UN MUSEU ARQUEOLÒGIC

             EL VISITANT

Sembla que sou de nissaga divina.
¿Què vau manar i on vau ésser enaltit?

                  L'ÍDOL

Jo sóc un déu que, voltat de ruïna,
a poc a poc perdé seny i sentit.
Cert que altre temps uns destins governava;
¿cel o muntanyes?, ¿la mar o una font?
Però, sabeu, tot record se m'esbrava:
crido molt feble: ningú no respon.

Josep Carner. Llegendari, 1999

19 d’abril de 2016

ABRIL

Nel mio Eden per Ferruccio Zanone a Flickr
                                         l'alè de les glicines.
                                         Marià Manent

Allau, cascada, devessall
de llum
i de perfum, nau fluvial
d'efluvis irreals,
espectre
del blanc al lila.

Si l'asfòdel creix ran dels rius
infernals, ¿vos retrobarem, glicines,
arraïmades als balcons del cel,
penjant damunt plàcides platges?

p. 105

Jaume Galmés. Vigència de Marià Manent, dins,
Reduccions, núm 104 (juny 2014)

16 d’abril de 2016

Primaveral

Puput 2
Estim
estrany i curt
el xiscle agut
de la puput.
Conté l'essència
primaveral
del mascle a punt
de sementera.
Tot es reté
intermitent
al cant eixut
agut i curt
de la puput.
Tot es reprèn
senzill i pur
al ritme curt
eixut i agut
de la puput.

Núria Quíllez Casulleres,

dins, Les cinc branques, 1975

10 d’abril de 2016

TARDA DE DIUMENGE

No sap què fer la tarda del diumenge,
s'angunia de tot. Un vailet camallarg,
vestit de mariner al braç patern es penja
i se'n va a tirar molles a les oques del Parc.

Hi ha estels, coloms i veles
i pel passeig xisclets endiumenjats
d'unes noies que van amb carretel·les
a esperar el bergantí dels envelats.

Piano de maneta! Gent de cartó per fora i amb cor morat
       d'espines!
Diumenges a la tarda. Delira el carroussel
i una tanca ha gosat vestir-se de glicines
perquè hi ha randes d'oronells pel cel.

Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987

Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans

Oh, pedres vives

Alkaline pegmatite per No machine-readable author provided. Zimbres assumed (based on copyright claims). [CC BY-SA 2.5 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5)], via Wikimedia Commons
Oh, pedres vives
que dormiu en els segles
sense mirada...!



Maria Bonafont. De bat a bat, la vida, 2010
Il.: Carme Bonafont i Giménez
Pr.: Josep Colet i Giralt


8 d’abril de 2016

Pàtria meva

Conreu d'arròs per Biblola (Obra pròpia) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons
T'estimo terra meva, cor endins,
viva de llum i lliure d'agonies,
messes al vent, boscatges verds de pins,
treball mogut i goig de tots els dies.

Terra d'avantpassats, escut i fur,
sembra de fe i amor, senya nostrada.
El cim t'escau, del mar ets porta i mur.
Quanta bellesa de conreu i prada!

Bressol i fita, llàgrima i sardana,
recer viscut, escó de foc i roc,
amb tu creixo o devallo en l'enderroc

i perquè vius, sóc viu, gleva germana,
ruta plaent, mar blau, mas i camí.
Aquí vaig néixer, aquí vull morir!



Pere Vives i Sarri. Veu de la memòria, 1998

Pr.: Màrius Sampere

Dic la flor

Tens poc temps, flor menuda, de la naixença a l'esplendor
i al marciment. Curt és el teu viatge terrenal. Tens un nom?
Potser sí. Jo prefereixo creure que la botànica t'ignora. Ets
la flor. Ets la flor innominada, filla de l'atzar i de la terra,
tendresa que sosté el cel.





Agustí Bartra. El gall canta per tots dos, 1991

No costa riure:

Corallo rosso - lavorazione artistica - Alghero Sardinia per Marco Busdraghi (Obra pròpia) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia Commons
No costa riure:
és un joc que no perdo,
és un vers lliure.



Jaume Creus. El lent creixement dels coralls, 1989

Si el món ja és tan formós...

Balcó de la Conca de Barberà per MARIA ROSA FERRE a Flickr
Què hi haurà per suplir l'entusiasme
del blat, l'alfals, les secles i el panís?
Aquest salvatge entusiasme espès
de roselles, fonoll, tractors, suor
pels marges i sembrats, endins la gleva,
nusos d'arrels indestriables, saba
de totes les mirades del rodal.



Josep Borrell i Figuera. Molinet de vent, 1996

5 d’abril de 2016

QUE VEGADES...

Que vegades disfressem un cop de tralla
dibuixant una ganyota de rialla!


Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica, 2011

Interpreta'm


Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
- et demanava.

No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
- et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.


p. 137



Mireia Calafell i Obiol, dins,



3 d’abril de 2016

UN SONET

El Montmell, ametllers florits, per Angela Llop a Flickr
Li vaig dir a l'ametller:
"germà, parla'm de Déu"
i l'ametller es cobrí de flors.

              Nikos Kazantzakis

Avui et contemplo, màgica natura,
avui et retrobo, plena d'ufanors.
Des de la cinglera, tot besant l'altura
he llançat enlaire l'esguard delerós,

i he vist una prada tota maragdina,
i els núvols que juguen amb cels de blavors;
he sentit silent, la veu de l'alzina
i l'incert gemec del salze plorós.

Màgica natura, poema sublim
que rimes els ocres amb flors de verdors,
amb les neus eternes que dormen al cim,

i amb les primaveres, estius i tardors.
Colpida de sol, pintada de fred...
Avui, contemplant-te, et faig un sonet!

Maria Bonafont. De bat a bat, la vida, 2010

Nit d'albades

Nit d'albades. Nit de joia
Vora mar demanem besos de terra
i oferim tonades de vent i de palmeres.
Un cant amable es desplega
al pal major del teu vaixell.
Despulla't si vols del temps que has passat
fora de les teues sabates avesades a córrer
camps d'argila que em dónes amb cada nova besada.

Nit d'albades. Nit de joia.
Unim les mans com qui uneix la terra
i li'n retorna el respirar.

                                      11 de març de 1995,
                                                    Ciutat d'Alacant

Júlia Zabala. Raïm de vent, 1996

2 d’abril de 2016

INFANT PETIT


Smiling Children per Prashant Shrestha a Flickr
Em mires i somrius infant petit
i em dónes la gaubança reeixida
del teu encant exquisit
amb un esguard sublim que dolç em crida.

Oh, la candor del teu mirar infantil
i la innocent semblant de les maneres!
En tu hi viu l'amor pueril,
pel teu esguard hi neixen primaveres.

Servo dins meu l'encís que no s'oblida,
la llum del teu esperit,
quan veig que en els teus ulls no hi ha mentida
i em mires i somrius infant petit.





Pere Vives i Sarri. Veu de la memòria, 1998

Pr.: Màrius Sampere

DE GRAVITATE MUNDI

                    Amor me fa, Sènyer, esser desirós com vivís
                    longament en ermitage.
                                                          Ramon llull


                                1
Les deixes que el mar treu fan créixer l'illa.
Escric en l'aire, amb sang, un nom de dona.


(Fragment)


Ponç Pons. On s'acaba el sender, 1995

anomalia

Mirant la resplendor de la mar
veuràs l'estel
que al mig
                 dels teus ulls
                                      em brilla

com si fos
                 un fanal
                              posat al cel

el blau de la mar,
l'escuma.
Blancor d'atzar.





Jordi Pope. Escrits, 1999
Epíleg: Enric Casasses