Ítaca

Faig un salt i em costa
recordar-vos, just,
tal com sou i éreu
en la nostra ruta.
Ítaca! Oliveres
petites de fust,
però al cel alçàveu
com uns dits d'argent,
clares filigranes
que amb lluors de seda
ーblanques oliveresー
percudia el vent.
I nosaltres fèiem,
camí esgarriat:

amunt, entre els arbres

ーasenets muntàvemー,
branques d'olivera
m'han escabellat
que no és trobadissa
ni saps on s'escau
la Cova que cerques
de llinda abscondida...
fins que una olivera
t'atura en el cau.

Als ulls ens miràrem,
missatge de pau.

               17 setembre 1965

De: L'esperança, encara. III. Després.

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 293

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII.

Cançó per a la Rosa Joana

Rosa Joana, rosa galana,
mare i cosina, àvia i germana,
rosa primera, rosa tardana,
flor de paraula, flor filigrana.

Ets una casa i una cabana,
roig de teulada, blanc de façana,
sones la flauta i la campana,
toc de gatzara, punt de sardana.

Tens una obaga i una solana,
tela de seda, roba de llana,
vas a la serra, vens de la plana,
or de llimona, gra de magrana.

Niu de rosada, flor sobirana,
tan viatgera com casolana,
font cantadora, brisa llunyana,
ets olor oferta, Rosa Joana.


Rosa Joana i les set magnífiques. 2014

Text: Miquel Desclot
Poesia: Joana Raspall
Música: Joan Josep Blay
Il·lustracions: Mercè Galí

Coronació

potser per assolir el cim
no has de badar massa.
potser has de desar dins dels ulls
la imatge eterna de la neu
i la filigrana del gel
sobre la pedra eixuta.

I

De: quadern de pluges

Anna Montero. El pes de la llum. 2007

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006