la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alentir-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alentir-se. Mostrar tots els missatges
21 de març 2015
Empúries
El cel empal·lideix de tanta llum,
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)