Anava sola i dreta al bell mig d'un autobús,
amb els ulls mig tancats i una flor -qui en sap
el nom!- a l'esbullada cabellera. L'autobús
ha tirat cap amunt, per un carrer ignorat,
amb sostremort, que s'enfila tot dret cap a
un cim amb clarors de parpella ensonyada.
L'hem vista més tard com triava postals i
guies de països que no sap ningú on són,
ni quan estudiàvem geografia en mapes
desolats amb rius sense pollancs, volcans
sense foguera, muntanyes sense neu i mars
sense temporals.
(Fragment)
J.V. Foix. Darrer comunicat, 1980
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de març 2010
Anava sola i dreta dalt l'autobús
Etiquetes de comentaris:
autobús,
Barcelona,
cabells,
Coldplay (Grup musical),
flors,
Foix [J. V. 1893-1987],
geografia,
poesia de la mirada,
postals,
vida
28 de març 2010
Somni endins
Somni endins planto el pensament, lliure d'angoixa i de nostàlgia. I velles imatges, que ahir em foren turment, em són dolç fruit d'amor, i companyia. Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002 |
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
absències,
actituds,
amor,
Bassas [Antoni 1961-],
català,
companyia,
estimar,
mar,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
pensar,
poesia del pensament
27 de març 2010
Però en la sequedat arrela el pi
Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d'ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d'una breu i molt noble i eterna paraula:
m'alço vell tronc damunt la vella mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant.
Salvador Espriu. Obres completes. 1987
crescut des d'ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d'una breu i molt noble i eterna paraula:
m'alço vell tronc damunt la vella mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant.
Salvador Espriu. Obres completes. 1987
24 de març 2010
I aquí es parla de la llengua
I aquí es parla de la llengua,
de si diem allò que pensem
o si la pensa ens fa fer el dir.
Hi havia l'esbarzer, i la discussió amb els savis
al temple; i la divinitat enterca
("jo soc el que soc" i coses per l'estil).
Però la mainada jugava al pati
i berenàvem llonguets
i les gotetes de mercuri corrien per les rajoles
com si el temps sempre hagués d'existir.
"Malcarat" encara em sembla que expressa
un greuge superior. No hem vist dur l'ordre
a les nostres terres, i hem vist com la llengua
es perdia. Tu m'ho preguntes,
tu que en tens, i tu que no en tens,
dues dones unides perquè ho volíeu,
sense demanar res, per poder mirar endins,
on potser la fosca es fa més tendra
i les paraules ja són tan sols desordre.
Tu has dit que m'ensenyaràs els boscos,
i tu les platges i les terres ermes del nord;
però ja no podem conèixer.
Ara voldríem només ser: que l'esbarzer
no ens destorbés la llengua,
que no calgués plorar amb Sweeney i Agamèmnon,
que no ens calgués pensar com cansa
saber, voler, parlar la llengua
que t'oferien, com un do,
el més alt, els Reis d'Orient.
Francesc Parcerisas. Dos dies més de sud. 2006
de si diem allò que pensem
o si la pensa ens fa fer el dir.
Hi havia l'esbarzer, i la discussió amb els savis
al temple; i la divinitat enterca
("jo soc el que soc" i coses per l'estil).
Però la mainada jugava al pati
i berenàvem llonguets
i les gotetes de mercuri corrien per les rajoles
com si el temps sempre hagués d'existir.
"Malcarat" encara em sembla que expressa
un greuge superior. No hem vist dur l'ordre
a les nostres terres, i hem vist com la llengua
es perdia. Tu m'ho preguntes,
tu que en tens, i tu que no en tens,
dues dones unides perquè ho volíeu,
sense demanar res, per poder mirar endins,
on potser la fosca es fa més tendra
i les paraules ja són tan sols desordre.
Tu has dit que m'ensenyaràs els boscos,
i tu les platges i les terres ermes del nord;
però ja no podem conèixer.
Ara voldríem només ser: que l'esbarzer
no ens destorbés la llengua,
que no calgués plorar amb Sweeney i Agamèmnon,
que no ens calgués pensar com cansa
saber, voler, parlar la llengua
que t'oferien, com un do,
el més alt, els Reis d'Orient.
Francesc Parcerisas. Dos dies més de sud. 2006
Etiquetes de comentaris:
català,
conèixer,
do,
dones,
esbarzers,
llengües,
paraules,
Parcerisas [Francesc 1944-],
reis de l'Orient,
saber,
saviesa,
savis,
tendresa,
voler
23 de març 2010
El distret
Segur que hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
Gabriel Ferrater dins,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
Gabriel Ferrater dins,
Celdoni Fonoll. La poesia al carrer. 1977
Pròleg de Miquel Desclot
Etiquetes de comentaris:
actituds,
braços,
branques,
cabells,
Ferrater [Gabriel 1922-1972],
mans,
mirar,
persones
22 de març 2010
Desitjo
![]() |
Desitjo
que vegis, com jo,
la claror de la costa
dibuixada contra el cel.
És cap a tu que jo meno el meu vaixell
en el brogit caòtic de la nit.
És cap a tu que jo meno el meu vaixell
amb timó de pur cristall.
Quina costa, preguntes, és la que més m'estimo,
quin món, quin sol,
quina muntanya, quin bosc,
quin espai, quina terra,
quin nom, quina empara, quin port?
L'ona vers ta platja
mormola ara també ma resposta,
mormola com el vent en la vela:
Ets tu, ets tu, ets tu...
Bo Setterlind. Poetes suecs del segle XX, 1995
Tr.: Lluís Solanes
|
Etiquetes de comentaris:
claredat,
costes,
estimar,
mar,
muntanyes,
Nyman [Bengt],
Setterlind [Bo],
Solanes [Lluís],
Suècia,
terra,
vaixells
21 de març 2010
I aleshores ella
Amb farina i aigua treballava
el seu cos. Amb farina i saliva
concebia, inclinava, aprenia
que amb farina i dues mans s'arriba
al dúctil secret de la matèria.
Amb farina i llavis treballava
l'home fins a l'elasticitat
insuportable de la tendresa.
I aleshores lentament tastava
el seu cos, el pa que era el seu cos,
el pa que s'emmotllava tan bé
a les mans com la llum a la terra.
Gemma Gorga. El desordre de les mans. 2003
el seu cos. Amb farina i saliva
concebia, inclinava, aprenia
que amb farina i dues mans s'arriba
al dúctil secret de la matèria.
Amb farina i llavis treballava
l'home fins a l'elasticitat
insuportable de la tendresa.
I aleshores lentament tastava
el seu cos, el pa que era el seu cos,
el pa que s'emmotllava tan bé
a les mans com la llum a la terra.
Gemma Gorga. El desordre de les mans. 2003
Altres ulls
Altres ulls et miren. Ignorants, fins i tot voldrien parlar-te.
I comenten amb tu algun poema, una obra de teatre o la
darrera pel·lícula de culte, les migrades excel·lències d'un
sopar insípid o apressades teories de manual sobre la flama
inextingible. Però aquells ulls no et miren, perquè no en
saben. Creuen que la bellesa de l'aigua rau en l'absència
de les ones, i que la imatge d'un cos limita amb el marc de
l'espill. Tan mísers com finestra cega, tan cauts com l'ombra
del cor al migdia.
Ramon Guillem. Maregassa, 2002
I comenten amb tu algun poema, una obra de teatre o la
darrera pel·lícula de culte, les migrades excel·lències d'un
sopar insípid o apressades teories de manual sobre la flama
inextingible. Però aquells ulls no et miren, perquè no en
saben. Creuen que la bellesa de l'aigua rau en l'absència
de les ones, i que la imatge d'un cos limita amb el marc de
l'espill. Tan mísers com finestra cega, tan cauts com l'ombra
del cor al migdia.
Ramon Guillem. Maregassa, 2002
Etiquetes de comentaris:
aigua,
bellesa,
cos,
Guillem [Ramon 1959-],
mar,
migdia,
mirada,
miralls,
onades,
paraules,
ulls
Reclam
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Bokova [Irina],
fruites,
poesia sostenible,
poesia sucosa,
Rosarqué [Esperança]
20 de març 2010
És ara que conec els moviments de la mar
És ara que conec els moviments de la mar
que la tem.
Perquè ja sé que la navegació té el risc
del naufragi. Però les ones m'empenyen amb força
fins al prodigi de les teues platges i també
jo, Ningú, vull recuperar a l'illa feàcia el nom.
El nom i la memòria.
Christelle Enguix. El cor del minotaure, 2009
Etiquetes de comentaris:
Enguix i Morant [Christelle],
illes,
mar,
memòria,
moviment,
naufragar,
ones,
platja,
poesia breu,
poesia de la memòria,
poesia marítima
La Pedrera
![]() |
Sorpresa a la caiguda de la tarda he vagat pels camins d'asfalt. Les mans dins les butxaques jugaven amb tiquets multiviatge. He vist canviar els colors del cel, primer al vermell, després al grana; i m'he aturat allà on Gaudí recorda formes germanes. Sorpresa, en caure la tarda, allí on deliris fòssils aturen les presses urbanes. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 Pr.: Màrius Sampere |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
camins,
cel,
civilització,
Gaudí [Antoni 1852-1926],
grana,
López Garcia [Núria],
persones,
poesia ciutadana,
poesia de la mirada,
poesia de la reflexió,
vermell
14 de març 2010
Torradet i Gresca
La poesia és amistat
quan sap acaronar
amb ritme asserenat.
Guarda’t del sol sufocant
dels malabaristes, i,
en especial, de
rosers i punxes de funk,
de folles tecnologies,
graneres de sofre o calç
emperadors i mosteles
i de sis mil càmeres cegues.
Delecta’t i confia,
en sentiments com l’estima
il·lusions que reparteixen
la llum d’estacions benignes
entre gegantons animats.
I gaudeix de la finor,
dels estudiants de llevant,
d’una terrassa vora la mar
i d’uns intèrprets de jazz.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
carícies,
confiança,
estimar,
finesa,
fotografies,
gegantons,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·lusions,
jazz,
lectors,
llevant,
mar,
persones,
ritme,
sentiments,
serenitat,
tecnologies
A la taula del mig
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
biblioteques,
circular,
Joe and Rika Mansueto Library,
lleialtat,
pau,
persones,
revolta,
Sànchez-Mústich [Cèlia 1954-],
University of Chicago
06 de març 2010
Mosaic
Ermita de Santa Anna
Amb blaus brevíssims
reconcilia
lenta saó de segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre, 1998
Amb blaus brevíssims
reconcilia
lenta saó de segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre, 1998
Etiquetes de comentaris:
blau,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
fanals,
poesia breu,
poesia mediterrània,
reconciliar,
saó,
segles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)