Font de la Deu

Font de la Deu, bocaclosa
sota la boixeda ombrosa!
Amb l'argent del teu galet,
a quantes noies boniques
refrescant ses boques xiques
                                       hauràs tu picat l'ullet?


Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica, 2011

DANSA

Rai de la vida
en mar sense fronteres,
ones que fugen,
camins que m'imagino
si tu m'ets la raiera.

Xavier Bru de Sala. Fràgil, 1979

Entre Manacor i Porto Cristo

Entre Manacor i Porto Cristo
una ensaimada mallorquina
em recorda el teu melic
com un rotllo enfarinat.
       Veig l'entrada del peix
       dempeus al Mollet.
       Dorm a l'autobús
       entre Manacor i Palma.
La Seu de Mallorca
em recorda els teus braços enlairats
dient-me adeu al port de València.
       El teu melic enrotllat
       com l'ensaimada que em menge.



Júlia Zabala. Raïm de vent. 1996

Al celler del cor

Al celler del cor,
hi guardo el bon vi
del temps de l'amor.




Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica. 2011

El tell

Davant la meva porta
vora la font hi ha un tell.
Jo he vist en la seva ombra
el meu somni més bell.

Jo he tallat en sa escorça
el nom més estimat,
i en joia i en sofrença
d'ell no m'he separat.

Avui he de sortir a fora
cap a la nit empès
i tot i ésser tan negra
vaig sense mirar res.

I les branques es mouen
com si em volguessin dir:
Amic, la pau no perdis,
torna a venir amb mi.

El vent em ve a la cara,
quin aire més gelat!
El capell vola en l'aire
però no m'he girat.

Que lluny, que lluny sóc ara
del tell que vaig deixar,
tothora el sento moure;
mon descans és allà!

Wilhelm Müller, dins,

Antoni Maria Aragó. Nocturn : obra poètica 1934-1981, 1991

El viatge

El nostre tren es migra dins el túnel

i vol tornar a tenir la seva via;

les roques se li obren a les rodes

i esdevé plom l'espera de tants boscos.

Els ciutadans consulten una guia

i esquiven mosques, drets, hores i hores.

Els boscos tasten les mateixes hores

i jo faig gruta màgica del túnel.

Rellotges s'entrebanquen a la guia

i al voltant de la taula veig la via

que passa entre els ramells de tants de boscos.

Roden massisses munions de rodes.

Passem a peu per entremig de rodes

i s'obren els camins un seguit d'hores.

Sota teulat creixen i creixen boscos,

i el tren resta com era al fosc d'un túnel

amb bosc a banda i banda de la via

i murs que no figuren a cap guia.

Mil cròniques s'encenen a la guia

i comprenem la pressa de les rodes.

Movem l'agulla i canviem de via;

la cendra trista en ajustar les hores

amaga aigua mortal pel foc del túnel

i inclina a mitja veu l'ombriu dels boscos.

Volem que xiuli el tren pels nostres boscos

i tots mirem l'horari en bona guia.

Es fa de dia enllà d'un altre túnel.

Amb oli i sal donem vida a les rodes.

Com aigua sota un pont passen les hores,

i brillen les travesses de la via.

Té el mapa la llargada d'una via

que fa els seus entra-i-surts al cor dels boscos.

El tren deixa les lletres. Hi haurà hores

de llum i fosca al caire de la guia.

Plenes de dansa van rodant les rodes

i tots posem el pa fora del túnel.

El túnel ja ha passat. Rimem la via

amb rodes blaves de rodar pels boscos!

La guia porta inscrites moltes hores.

Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986, 1987

Invisibles

Invisibles, les promeses dels elegits,

a la recerca d'una existència,

ens fan presoners d'esperança.

I totes les veus que s'apaguen,

paraula rere paraula emmudint-se.

No vull res d'això per als homes.

Pere-Joan Martorell. Curs de matèria reservada. 1997

Brisalls de primavera

Et diré

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.



Olga Xirinacs. La pluja sobre els palaus. 1990

Era potent

Era potent parar i aparcar
les bicicletes prop de la platja
i lligar-les amb la teranyina
de les nostres cadenes de ferro
i banyar-nos més desemparats
que un poeta sense mentides.




Amadeu Vidal i Bonafont. Cor de metall, 1995

BRIAR NECK, 1912

Erms, solcuits i brunyits per la intempèrie,
els espadats rocosos amb grans gorges
descarnades i guerxos replanells
i formacions vegetals suspeses
i codolars al peu del precipici
davallen fins al mar.
                                  Ah el mar! Una àguila
incompatible amb merles i verdums,
una disbauxa de fisonomies
i remors diluint-se en l'arc del cel,
una massa d'anyil centellejant
sota la tamisada llum del sol,
un final de trajecte.
                                Dalt del cingle
un aire franc embriaga els sentits.

Ernest Farrés. Edward Hopper : cinquanta poemes sobre la seva obra pictòrica. 2006

Te'n vas anar

Te'n vas anar als quinze anys
i amb el teu nom, Teresa.
Jo, ara, aquí, simplement t'anomeno:
fita on la mort m'arrabassà per sempre
coses molt pures i la clau de l'alba.




Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985, 1987

Altures de Machu Picchu

                                                             de Canto General, II-IX



Corda del cel, abella de l'altura.
Nivell sagnant, estrella construïda.
Bombolla mineral, lluna quarsita.
Testera d'amarant, serpent andina.
Cúpula del silenci, pàtria pura.
Arbre de catedrals, núvia del pèlag.
Ramell de sal, cirerer d'ales negres.
Tro glacial, nevada dentadura.
Lluna unglejada, pedra que amenaça.
Cabellera del fred, obra de l'aire.
Volcà de mans, ombrívol saltant d'aigua.
Direcció del temps, ona de plata.


(Fragment del final)


Pablo Neruda, dins,

Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985, 1987

Pintura

El color. Un ofici. Una història. Una passió.

Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals. 2014

Una nit de primavera

-La terra sempre veurà pluges, Andrés. La pluja

és allò que la terra està destinada a veure caure

del cel. La qüestió és deixar que caigui, però

sempre vigilant de no mullar-se'n massa.

(Fragment)

Eva Garcia-Mayers, dins,

All Angles. 1, Big magic, 2011

Caldrà

Caldrà cercar la poesia fora dels poemes...

Bernat Nadal. El vestit vermell. 2008

Geometria

L'ànima del món. La reducció formal més admirable

a què han arribat els humans. Instrument bàsic de tota

representació. Símbol de la intel·ligència humana. 

Imatge de la raó. Principi i fi de tota construcció.

Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals. 2014

Cançó per a ser cantada fent l'ullet

Després de tanta pluja,

avui fa sol.

Plou i fa sol.

És dia 6 d'abril,

i dimarts i les quatre.

Estic dintre d'un arbre

i veig créixer les fulles.

Això és un indici

i voldria avisar-vos.



maig, 76, Vallvidrera

Mari Chordà. -- I moltes altres coses. 2006

dolços capvespres de primavera

dolços capvespres de primavera

que no semblen preludiar cap nit

sinó un dia ensonyat de delícies

Ramon Farrés. El present constant, 2009

Poma madona

Poma madona,

matina, matau,

Sevilla, Castilla,

Granada, vit i tau.

De l'oncle Pau.

Maçana podrida,

entrada i sortida.

Jesús Serrano Pons. Teresina no sap cantar: un viatge pel Delta de l'Ebre, 2014

A hores d'ara

A hores d'ara podem posar-nos d'acord
en el fet que hi ha un perfil de persones
que senten l'atractiu de la docència, de
passar a les noves generacions els millors
coneixements i valors que ha construït
la humanitat. Tampoc costarà massa
convenir que, a banda d'un perfil adequat,
és imprescindible una capacitació posterior,
que, sigui a la universitat o amb la pràctica
inicial, no ha de tenir cap altre sentit que
el de fer capaç de viure i exercir amb el
més alt dels nivells aquells que se senten
atrets per la professió docent.



(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013
Coord.: Pere Darder

Poemes d'amor entre Ryokan i Teishin: 76 i 77

76 

La lluna, n'estic segura,

llueix amb força

per damunt de les muntanyes,

però llòbrecs núvols

en foscor el cim amortallen.

                                     -Teishin

77

T'has d'alçar més amunt

dels núvols llòbrecs

que cobreixen el cim de la muntanya.

De no ser així, com podries

veure mai la llum?

                                     -Ryokan

Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta,
poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen, 
dels qui riuen mentre corren i no esguarden mai 
endarrera, dels qui floreixen en una hora de delícia
sense sentit i es marceixen en un moment sense
recança.

No seguis silenciosament, desgranant el rosari de
les teves llàgrimes i dels teus somriures passats...
no et deturis a recollir els pètals caiguts en la nit
darrera, no cerquis les coses que t'eludeixen
volent-ne conèixer l'amagat sentit... deixa allà
on són els buits de la teva vida perquè brolli
la musica de llur pregonesa.

Rabindranath Tagore. Trànsit ; seguit de Present d'enamorat. 1962

Traducció de Maria de Quadras

Cançó de bressol per espavilar una nena

Ull a la corda,

corda, corda.

Esquiva la tralla,

fuet, fuet.

Mira a la dreta,

a l'esquerra,

al davant i al darrera.

Amaga't, salta,

corre, vola.

Aprèn karate,

mecànica, dansa.

No vaigues a competir,

triomfar, triomfar.

Porta, però, el cap alt,

amunt, avall.

No tingues por

de tenir por de pors.

Viu amb els cinc sentits,

i els set, i els vint.

Entrena't a obrir i tancar,

a entrar i sortir.

No dones per costum,

patim, patum.

No acceptes perquè toca,

toca, toca.

Demana per parir

dignitat, potestat.

Que el teu cos

sempre és teu, d'altres

només si vols,

Lo teu cap també és teu,

només teu, només teu.

Malgrat tal panorama,

no et quedes sempre

dintre de la closca,

crosta, crosta.

desembre, 75, Barcelona

Mari Chordà.  --I moltes altres coses. 2006

ny

Nyap d'enredos

Nyonya

Quan s'enterboleix el cervell.

Nyora

Fruit desconegut i exquisit.

Mª Josepa Ribera Vallès. El meu alfabet roig. 2002

Ara la mar és ondulada

Ara la mar és ondulada
com el teu pit adolescent
¿La mar què fora sense el vent
que ritma escumes com si cada

sospir ardent fos una onada,
cada petjina una arracada
i cada escull un jurament?




Carles Fages de Climent. Tots els sonets. 2003

Edició de Jordi Pla

m'agradaria preguntar

m'agradaria preguntar

i saber per què feu el mateix sempre

per què?

sabent-ho tot feu el que heu fet abans

i heu causat dolor.

deu ser perquè no enteneu?

o deu ser perquè només podeu conèixer la vida

així?

eh?

Sameer Rawal. Calaix de sàndal. 2006

VI. Lligams

Lligar bé és no necessitar una corda,
però... no poder ser desfet (Tao, XXVII) 

El Tao ens parla de lligar
i no lligar.
Certament, el millor seria
no necessitar una corda.
Però, pobre humà,
necessit lligams
i necessit lligar....
I poder ser desfet.

Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004