Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de març de 2016

Font de la Deu

Font de la Deu, bocaclosa
sota la boixeda ombrosa!
Amb l'argent del teu galet,
a quantes noies boniques
refrescant ses boques xiques
                                       hauràs tu picat l'ullet?


Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica, 2011

DANSA

Rai de la vida
en mar sense fronteres,
ones que fugen,
camins que m'imagino
si tu m'ets la raiera.

Xavier Bru de Sala. Fràgil, 1979

Entre Manacor i Porto Cristo

Entre Manacor i Porto Cristo
una ensaimada mallorquina
em recorda el teu melic
com un rotllo enfarinat.
       Veig l'entrada del peix
       dempeus al Mollet.
       Dorm a l'autobús
       entre Manacor i Palma.
La Seu de Mallorca
em recorda els teus braços enlairats
dient-me adéu al port de València.
       El teu melic enrotllat
       com l'ensaimada que em menge.



Júlia Zabala. Raïm de vent, 1996

Al celler del cor

Al celler del cor,
hi guardo el bon vi
del temps de l'amor.


Concepció Carreras Pau, dins,

Carme Ramilo Martínez. Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula : antologia poètica, 2011

El tell

Davant la meva porta
vora la font hi ha un tell.
Jo he vist en la seva ombra
el meu somni més bell.

Jo he tallat en sa escorça
el nom més estimat,
i en joia i en sofrença
d'ell no m'he separat.

Avui he de sortir a fora
cap a la nit empès
i tot i ésser tan negra
vaig sense mirar res.

I les branques es mouen
com si em volguessin dir:
Amic, la pau no perdis,
torna a venir amb mi.

El vent em ve a la cara,
quin aire més gelat!
El capell vola en l'aire
però no m'he girat.

Que lluny, que lluny sóc ara
del tell que vaig deixar,
tothora el sento moure;
mon descans és allà!

Wilhelm Müller, dins,

Antoni Maria Aragó. Nocturn : obra poètica 1934-1981, 1991

El viatge

Vorortzug der Saltsjöbanan per kaffeeeinstein a Flickr
El nostre tren es migra dins el túnel
i vol tornar a tenir la seva via;
les roques se li obren a les rodes
i esdevé plom l'espera de tants boscos.
Els ciutadans consulten una guia
i esquiven mosques, drets, hores i hores.

Els boscos tasten les mateixes hores
i jo faig gruta màgica del túnel.
Rellotges s'entrebanquen a la guia
i al voltant de la taula veig la via
que passa entre els ramells de tants de boscos.
Roden massisses munions de rodes.

Passem a peu per entremig de rodes
i s'obren els camins un seguit d'hores.
Sota teulat creixen i creixen boscos,
i el tren resta com era al fosc d'un túnel
amb bosc a banda i banda de la via
i murs que no figuren a cap guia.

Mil cròniques s'encenen a la guia
i comprenem la pressa de les rodes.
Movem l'agulla i canviem de via;
la cendra trista en ajustar les hores
amaga aigua mortal pel foc del túnel
i inclina a mitja veu l'ombriu dels boscos.

Volem que xiuli el tren pels nostres boscos
i tots mirem l'horari en bona guia.
Es fa de dia enllà d'un altre túnel.
Amb oli i sal donem vida a les rodes.
Com aigua sota un pont passen les hores,
i brillen les travesses de la via.

Té el mapa la llargada d'una via
que fa els seus entra-i-surts al cor dels boscos.
El tren deixa les lletres. Hi haurà hores
de llum i fosca al caire de la guia.
Plenes de dansa van rodant les rodes
i tots posem el pa fora del túnel.

El túnel ja ha passat. Rimem la via
amb rodes blaves de rodar pels boscos!
La guia porta inscrites moltes hores.






IX

Primavera al Parc del Guinardó per Teresa Grau Ros a Flickr
Invisibles, les promeses dels elegits,
a la recerca d'una existència,
ens fan presoners d'esperança.
I totes les veus que s'apaguen,
paraula rere paraula emmudint-se.
No vull res d'això per als homes.


Pere-Joan Martorell. Curs de matèria reservada, 1997

22 de març de 2016

Et diré

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.



Olga Xirinacs. La pluja sobre els palaus, 1990

Era potent

Era potent parar i aparcar
les bicicletes prop de la platja
i lligar-les amb la teranyina
de les nostres cadenes de ferro
i banyar-nos més desemparats
que un poeta sense mentides.




Amadeu Vidal i Bonafont. Cor de metall, 1995

21 de març de 2016

BRIAR NECK, 1912

Erms, solcuits i brunyits per la intempèrie,
els espadats rocosos amb grans gorges
descarnades i guerxos replanells
i formacions vegetals suspeses
i codolars al peu del precipici
davallen fins al mar.
                                  Ah el mar! Una àguila
incompatible amb merles i verdums,
una disbauxa de fisonomies
i remors diluint-se en l'arc del cel,
una massa d'anyil centellejant
sota la tamisada llum del sol,
un final de trajecte.
                                Dalt del cingle
un aire franc embriaga els sentits.

Ernest Farrés. Edward Hopper : cinquanta poemes sobre la seva obra pictòrica, 2006


Te'n vas anar

Te'n vas anar als quinze anys
i amb el teu nom, Teresa.
Jo, ara, aquí, simplement t'anomeno:
fita on la mort m'arrabassà per sempre
coses molt pures i la clau de l'alba.




Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985, 1987

Altures de Machu Picchu

                                                             de Canto General, II-IX



Corda del cel, abella de l'altura.
Nivell sagnant, estrella construïda.
Bombolla mineral, lluna quarsita.
Testera d'amarant, serpent andina.
Cúpula del silenci, pàtria pura.
Arbre de catedrals, núvia del pèlag.
Ramell de sal, cirerer d'ales negres.
Tro glacial, nevada dentadura.
Lluna unglejada, pedra que amenaça.
Cabellera del fred, obra de l'aire.
Volcà de mans, ombrívol saltant d'aigua.
Direcció del temps, ona de plata.


(Fragment del final)


Pablo Neruda, dins,

Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985, 1987

20 de març de 2016

Pintura

Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals, 2014 per Teresa Grau Ros a Flickr

El color. Un ofici. Una història. Una passió.



Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals, 2014

Preneu les roses

Prestige de Lyon. Híbrid de te. Obtentor : Meilland. França, 1992 (Jardí dels perfums, Roserar de Cervantes, Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
 s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

Una nit de primavera

Reflections per Fabienne D a Flickr
-La terra sempre veurà pluges, Andrés. La pluja
és allò que la terra està destinada a veure caure
del cel. La qüestió és deixar que caigui, però
sempre vigilant de no mullar-se'n massa.



(Fragment)


Eva Garcia-Mayers, dins,

16 de març de 2016

Geometria

Ray cube S3 per Ella T. a Flickr
L'ànima del món. La reducció formal més admirable
a què han arribat els humans. Instrument bàsic de tota
representació. Símbol de la intel·ligència humana. 
Imatge de la raó. Principi i fi de tota construcció.



Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals, 2014

Cançó per a ser cantada fent l'ullet

Pantà de Vallvidrera P1160844
Després de tanta pluja,
avui fa sol.
Plou i fa sol.
És dia 6 d'abril,
i dimarts i les quatre.
Estic dintre d'un arbre
i veig créixer les fulles.
Això és un indici
i voldria avisar-vos.

maig, 76, Vallvidrera


Mari Chordà. -- I moltes altres coses, 2006

11 de març de 2016

10 de març de 2016

A hores d'ara

A hores d'ara podem posar-nos d'acord
en el fet que hi ha un perfil de persones
que senten l'atractiu de la docència, de
passar a les noves generacions els millors
coneixements i valors que ha construït
la humanitat. Tampoc costarà massa
convenir que, a banda d'un perfil adequat,
és imprescindible una capacitació posterior,
que, sigui a la universitat o amb la pràctica
inicial, no ha de tenir cap altre sentit que
el de fer capaç de viure i exercir amb el
més alt dels nivells aquells que se senten
atrets per la professió docent.



(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013
Coord.: Pere Darder

6 de març de 2016

Poemes d'amor entre Ryokan i Teishin: 76 i 77

Free 'sweet' hugs per J3SSL33 a Flickr

76 

La lluna, n'estic segura,
llueix amb força
per damunt de les muntanyes,
però llòbrecs núvols
en foscor el cim amortallen.

                                     -Teishin

77

T'has d'alçar més amunt
dels núvols llòbrecs
que cobreixen el cim de la muntanya.
De no ser així, com podries
veure mai la llum?

                                     -Ryokan

5 de març de 2016

6

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta,
poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen, 
dels qui riuen mentre corren i no esguarden mai 
endarrera, dels qui floreixen en una hora de delícia
sense sentit i es marceixen en un moment sense
recança.

No seguis silenciosament, desgranant el rosari de
les teves llàgrimes i dels teus somriures passats...
no et deturis a recollir els pètals caiguts en la nit
darrera, no cerquis les coses que t'eludeixen
volent-ne conèixer l'amagat sentit... deixa allà
on són els buits de la teva vida perquè brolli
la musica de llur pregonesa.

Rabindranath Tagore. Trànsit ; seguit de Present d'enamorat, 1962

Cançó de bressol per espavilar una nena

Ull a la corda,
corda, corda.
Esquiva la tralla,
fuet, fuet.
Mira a la dreta,
a l'esquerra,
al davant i al darrera.
Amaga't, salta,
corre, vola.
Aprèn karate,
mecànica, dansa.
No vaigues a competir,
triomfar, triomfar.
Porta, però, el cap alt,
amunt, avall.
No tingues por
de tenir por de pors.
Viu amb els cinc sentits,
i els set, i els vint.
Entrena't a obrir i tancar,
a entrar i sortir.
No dones per costum,
patim, patum.
No acceptes perquè toca,
toca, toca.
Demana per parir
dignitat, potestat.
Que el teu cos
sempre és teu, d'altres
només si vols,
Lo teu cap també és teu,
només teu, només teu.

Malgrat tal panorama,
no et quedes sempre
dintre de la closca,
crosta, crosta.


desembre, 75, Barcelona



Mari Chordà.  --I moltes altres coses, 2006

ny

Racimo de Ñoras-10.jpg per Tamorlan (Obra pròpia) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia Commons
Nyap d'enredos

Nyonya
Quan s'enterboleix el cervell.

Nyora
Fruit desconegut i exquisit.





Mª Josepa Ribera Vallès. El meu alfabet roig, 2002


3 de març de 2016

Ara la mar és ondulada

Ara la mar és ondulada
com el teu pit adolescent
¿La mar què fóra sense el vent
que ritma escumes com si cada

sospir ardent fos una onada,

cada petjina una arracada
i cada escull un jurament?




Carles Fages de Climent. Tots els sonets, 2003

Ed.: Jordi Pla

m'agradaria preguntar

Smiling : le musée national des arts asiatiques - Guimet per Monika a Flickr
m'agradaria preguntar
i saber per què feu el mateix sempre
per què?
sabent-ho tot feu el que heu fet abans
i heu causat dolor.
deu ser perquè no enteneu?
o deu ser perquè només podeu conèixer la vida
així?
eh?

Sameer Rawal. Calaix de sàndal. 2006

2 de març de 2016

VI. Lligams

Lligar bé és no necessitar una corda,
però... no poder ser desfet (Tao, XXVII) 

El Tao ens parla de lligar
i no lligar.
Certament, el millor seria
no necessitar una corda.
Però, pobre humà,
necessit lligams
i necessit lligar....
I poder ser desfet.

Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004