Monestir de Cellers

Sanguinyol

Isidre Blanc

Marcòlic

Isidre Blanc

Homenatge a Josep Gatnau i Grau

Limònium

Isidre Blanc

Duet

Inventem-nos un cant.

No són vàlids

els compassos que marquen els altres.

Inventem un nou ritme

amb paraules

que, sortides del llavi que es besa,

són poemes d'un llenguatge nou.

Inventem-nos un cant

on les hores tinguin tons purpuris,

on s'encantin les pauses

en un èxtasi de pura delícia,

de suprema bondat.

Que s'acordin les veus en perfecta harmonia

com la gamma perfecta

de verdors en el prat,

de blavors en el cel

i rojors en la flama...

Inventem-nos un cant

i cantem-lo.

I deixem-nos lliscar amor enllà.

Joana Raspall. Llum i gira-sols. 1994

Flors a Torà

Herba fetgera (Anemone hepatica). 

Milfulles (Achillea millefolium)

All napolità (Allium neapolitanum)

Postals de Torà

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.

El dels pares, amics, germans,
amors.

El de foques, gats, mussols...
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D'imatges.

Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu...
La Natura sencera.
L'Univers.
La Vida.

I quan em senti sola,
els obriré.
Molt a poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.

Escoltant el silenci.



Maria José Orobitg, dins,

Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009

Coordinació de Glòria Bordons

Naturalesa i art

Quan un es pren el temps d'observar la natura amb calma i atenció, 
de seguida es fa evident que la natura és immensament superior a l'art, 
en tots els sentits: més complexa, més rica, més sublim.
I, ben mirat, com podria ser d'una altra manera si l'home 
no és altra cosa que una creació de la natura?


Fragment.


Ramon Farrés. Sobre poesia i sobre la meva poesia. 2008

Paisatge estimat

Cala dins aquestes imatges

i et faràs sabedora de noms

de persones i paisatges

que tant estimo.

En un intuïtiu silenci.

Teresa Grau Ros

Manuel Grau Nadal

                                       Al meu pare

Ser pagès fa uns anys, no era com ara.

Podríem dir que era ofici antic i noble,

no més dur que altres, no,

gairebé mancat d'ajuts.

Un bon raïm o una altra bona collita,

retornava la il·lusió al fons del cor.

Ell, ja gran, somniava en el tros,

el carro, l'euga, la borrassa.

Encara el veig, lleuger, xiulant i

colpejant les branques

enfilat dalt d'un ametller.

Refeia el camí d'Escomelles:

fort i valent carregant portadores,

ajupit vers els ceps, fent-los reverència.

Fonyant, diligent,

engendrant el vi negre

que il·lumina la taula.

I aquell polsim de palla a l'era

per tots els racons del cos?

La pell ben colrada,

l'orgull d'una bona collita,

i la boina ben posada.

Trompeta, violí o contrabaix,

escoltem les velles melodies.

No sentiu el so dolç d'una sardana?

Acluqueu els ulls i veureu dansant

priores i priors enriolats,

uns caramellaires menuts cantant,

i, a ell, amatent, al seu davant.

Poesia inèdita

Teresa Grau Ros

Rossinyol de Torà

Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.

Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.

Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.

On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.

Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.



Maria Grau Ros