No podràs acabar-te mai tant paisatge. El verd surera
que ara sents el duràs sempre més inalterable en aquesta
petitesa de mans amb què et vals i guardes.
Cristina Casas. Al mig de les coses. 2013
IV Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2012
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casas i Mata [Cristina]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casas i Mata [Cristina]. Mostrar tots els missatges
23 de juny 2023
No podràs
28 de desembre 2019
Es fa estrany el fred
Es fa estrany el fred, després d'un hivern en què pràcticament
no n'ha fet. L'aire em porta tothora els cabells a la cara.
Furgo dins les butxaques de la caçadora buscant una goma
amb què subjectar-los; però no n'hi trobo cap.
Hi ha dies, com ara aquest, en què tot duu al centre d'un
mateix. A l'afirmació.
Cristina Casas. Al mig de les coses. 2012
no n'ha fet. L'aire em porta tothora els cabells a la cara.
Furgo dins les butxaques de la caçadora buscant una goma
amb què subjectar-los; però no n'hi trobo cap.
Hi ha dies, com ara aquest, en què tot duu al centre d'un
mateix. A l'afirmació.
Cristina Casas. Al mig de les coses. 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)