Dones (in)visibles

                         2

Com l'alè dels deserts segrega miratges
o el guix cal·ligrafia a la pissarra
murmuri d'ales blanques,
així la singladura d'unes mans:
dues barques que passen
i escruixen dos clavills en l'horitzó.
Rumbs cardinals entre escumes florides.



De: 7 instantànies



Maria Josep Escrivà, dins,


Reduccions : revista de poesia. Juliol 2010. Núm. 97. P. 31

M'és necessari l'ordre

M'és necessari l'ordre
vegetal de les espigues,

l'incansable ruta d'una rel,

la majestat ombrívola d'un arbre,

la immediata transparència

de l'aigua, per retrobar-me.

Les mans, segures guies,

són flors descloses

que m'assenyalen camins.

Les mans no han après a

disfressar-se.

Soc filla del meu temps,

impotent de miracles.

Montserrat Abelló. Vida diària ; paraules no dites. 1981