V 
Enterrar somnis cel de quan era petit 
és el viure constant que em sorprèn cada dia 
despullat com estic, sols a voltes --és ver-- 
de defenses reals contra el mal del mal créixer. 
-- ¡Maleït sigui el jorn que vaig créixer! --me dic 
amb renecs d'home adult, destrossat de no ésser. 
I em rosega silent un cuc verd i ventrut 
que es desfà tot menjant ideals, formatjats 
a la cambra d'un nin insolent i quimèric. 
I la lluna se'n riu des del seu lloc de sempre. 
  
(Fragment) 
  
Antoni Lluis Moll, dins, 
  
 |