Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

27 d’abril de 2019

Tanta sort

Tanta sort que no vaig ser
una al·lota flor,
perquè amb el temps
hauria estat una dona ram,
i ves a saber, tu, si hauria
anat a parar a la llosa
d'una tomba,
o a la cambra d'un malalt,
o pitjor encara,
als braços d'una reina.



Antonina Canyelles. Les banyes del croissant, 2018

He ofegat el meu cor

                              Són màscares que m'emprovo
                                       MONTSERRAT ABELLÓ


5

He ofegat el meu cor en una mar de miralls. Quan la
mort ha arribat en el dard esclat de la derrota l'he
contemplada amb els ulls ben oberts aprenent a mirar.
He cuidat que els meus ulls no vessessin cap llàgrima.
He vorejat entre esculls i he entrat a emprovar. He trobat
una màscara a mida. Veient-me des d'enfora semblo jo tal
com era, el somriure i l'esguard, la ficció i la semblança,
la imatge i el poema. Amb la màscara soc un besllum
d'interior.




De: Cinc besllums per a un estiu de cendra 
(Una suite per a Montserrat Abelló)



Vinyet Panyella, dins,

Màscares i reclams : vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló, 2011
Pr.: Carme Riera

26 d’abril de 2019

Tornar

Tornar és renunciar
a un camí fet d'etcèteres
i agafar-ne un de nou
sense dubtar.

Tornar és deixar el negre,

la foscor, el gris.
La teranyina de la boira
i de l'ofec.

Tornar és adonar-se

que al final tot es reinventa
i que la llum més ínfima
pot ser un petit paradís.



Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta, 2018

22 d’abril de 2019

Les ales de l'agró

agró blanc amb un peix al bec per Ferran Pestaña a Flickr
                                 A Lluís Solà


Les ales de l'agró, fines i sinuoses,
planen tranquil·les sobre l'aigua.
La seva mirada, oli d'oliva pur,
advertia altra vegada la força
dels turons, del capvespre, de cada branca.




Montse Caralt, dins,

Reduccions : revista de poesia, setembre 2018, núm. 110-111, p. 35

                                                 

21 d’abril de 2019

CLEDA DE CLAMORS

El plany poruc, estel a la botiga,
no tempta ni destria la tristesa,
per això el fred aquí muda en certesa:
l'hora no és senyora de la intriga.

Triguen els fruits a l'arbre i també triga
el floc de neu que dona fortalesa;
la lletra, insecte al llibre, llima estesa
la cleda de clamors nova i antiga.

Garrit, enllà, provant el foc o gruta
endins, els tombs del cant a trenc del dia
em saben dur una oferta que no embruta.

La solitud, el seny i la disputa
són nusos de la cinta que destria
el destí obert. I torna l'alegria.




Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996. 2a ed. rev.
Pr.: Jaume Pérez Montaner

La boca

Poesia: La boca. Llibre: Poemes dibuixats / Montse Ginesta. ISBN 9788447927272
Una boca voladora,
en un cel enteranyinat
parla, riu i a vegades...
fa petons apassionats.




Montse Ginesta. Poemes dibuixats, 2014

1953

El dia aquell que vas furtar la rosa
i corries abans que pogués enxampar-te algú,
per primera vegada
creixies.
I vas sentir per primera vegada
el calfred de la seua mà en la teua.
Qui era ella...?
Només sabies aleshores
que eren vells contes convinguts
els Reis Mags i l'home del sac.

Allò fou el primer revolt del teu sender
o el primer moviment d'aquest vinil
que com totes les músiques
s'acaba en solc segur.
I aquell dia triares de per vida.



Antoni Prats, dins,


Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 85, p. 46



Schoone Gezelle Blomme

'Schoone Gezelle Blomme'  Híbrid de Rosa moschata - Obtentor: Lens - Bèlgica, 1999 - JP234 per Teresa Grau Ros a Flickr
Teresa Grau Ros


ARA SÍ

No ho hem d'il·luminar tot.
No cal.

Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre.
Només viscut.

Un llibre a mitges.
Un nadó sobrevivent.

Vam néixer amb ell.

Ara l'expliquem
en veu alta.

Tot el que escrivim
és sempre
una resposta
a una pregunta no formulada.




De #mansió per a petits invertebrats



Anna Gual. Molsa, 2016
Epíleg: Gemma Gorga
Il.: Ana Cabello

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016

20 d’abril de 2019

Les formiguetes

      Les formiguetes són
molt intel·ligents; treballen
a l'estiu, surten a buscar
menjar i omplen el rebost,
i, quan arriba l'hivern,
ja el tenen ple. No surten
amb el fred, ni amb les pluges,
ni amb la neu. Només surten
del niu quan arriba l'estiu.
Text: Conxita Pujadó Vergés
Il.: Carme Solé Vendrell

15 d’abril de 2019

Elegies de la represa, núm. 6

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?

¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

p.220


Rosa Leveroni, dins,
Antologia de poesia catalana : nova tria, 2018
Ed.: Enric Virgili

13 d’abril de 2019

Gairebé cançó

                    De Al sud de les teves mans


Llum a les algues

noves del dia.

Tu dorms encara.
Aixeco l'ona
d'una paraula,
després una altra...

Jo sóc el mar,
tu la muralla.
Amb els meus llavis
d'escuma i aire
beso la vela
de la teva ànima.

Sol a les barques
abandonades...



1945



Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent, 1995
Ed.: Anna Murià
Pr.: Miquel Desclot

A la vulgaritat

A la vulgaritat,
a la mediocritat
i a la ignorància
activa,
els he sembrat
tres llorers
perquè puguin coronar-se'n.



Antonina Canyelles. Les banyes del croissant, 2018

12 d’abril de 2019

Stairway, 1949

Quin coi d'escriptor seré si toco el dos
i, després d'haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l'aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
                                                  Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l'espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l'encís de les societats modernes.

En lloc de mirar la televisió
o d'estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l'exterior i no penso defraudar.



Ernest Farrés. Edward Hopper : poems, 2006
Tr.: Lawrence Venuti

7 d’abril de 2019

Un telèfon

Un telèfon veritablement intel·ligent es negaria a funcionar.
Això ja d'entrada.



(Fragment)



Albert Garcia Elena. Tòtem ordre, 2017

La fada

Una menja es diu que és fada
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.

Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.

Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.

Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!

I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!



Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003

Il.: Roser Rius

Volem justícia

 ...
 Quan tothom de la justícia
a mida se'n fa un vestit!
Això la fa menys propícia,
i en perdre traç i perícia
malmet el seu bon sentit!



(Fragment)


Joan Brau i Sanchís. Qui amb joia somriu : quart recull de poemes, 1984

En un lloc de les Hespèrides

                     Kein schöner Tod ist auf der Welt


Oh, amor, rosa encesa de ponent!
La cautela que els mestres ens reclamen
ens manté en l'esclavitud. No els escoltis
quan parlen de la nostra escassetat,
de la nostra feblesa encara més
feble amb la seva resignació.
Potser sí que guanyaríem amb astúcia
si evitem la lluita fins que vinguin
altres temps, però només dins el nostre
instant podrem desembeinar l'espasa
i córrer cap al front com una estrella
es capbussa dins el mar. Res més gran
donarà la nostra vida minúscula
que el fulgor del seu estavellament.

  


Hèctor Bofill. El retorn dels titants, 2009


No són perdudes

No són perdudes
les gotes de rosada
sobre la terra.
Jo visc tota amarada
de les dolçors antigues.



Joana Raspall. Ales i camins, 1991

Paisatge

Paisatge. Text: Conxita Pujadó Vergés; il·lustració: Carme Solé Vendrell. Del llibre "Paraules estimades" ISBN 8448019806 per Teresa Grau Ros
Feia un sol tan bonic...
i ara s'ha ennuvolat.
Jo me'l miro mentre escric,
i veig tot el cel tapat.



Text: Conxita Pujadó Vergés
Il.: Carme Solé Vendrell

6 d’abril de 2019

A la rum-rum

A la rum-rum de la violeta
que ma mare és cegueta,
un trosset de pa
i una castanyeta.

A la rum-rum del romaní
que la bóta no té vi,
un gotet d'aigua
i que sone el flautí.

A la rum-rum de la rosa
que hi ha foc a casa,
el fum l'empudega
i el pare et bonega.

A la rum-rum del clavell
que la iaia tremola,
de tanta tabola
i el iaio es fa vell.

A la rum-rum del gesmí
que un mestre saltamartí,
xarra i marmola
i toca el tamborí.



Joan J. Ponsoda. Gori-gori, rum-rum, 2014
Il.: Pablo Caracol
Pr.: Joan Borja i Sanz

5 d’abril de 2019

Ametller florit de nou

Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia,
vigiles de nit.
Amb ta blancor estanca
al camp res li manca.
L'òliba desdenya
ta fugaç fulgència.
Al brot nat de branca
un gafarró canta.
L'alba ja es congria,
plany d'amor ferit.
Tot fosforescència,
tot epifania,
com la flor de neu.
Ametller florit,
m'has estamordit.
Llueixes de dia,
ens sotges de nit.
Res impur no et solla,
i dels magins brolla
un somni teixit
amb tes fulles albes
d'hàlit perfumat.
Per ta llum ens salves
del vernal neguit
que ja treu el cap.
Bella inflorescència,
blanca bruixeria,
ets un bé-de-déu.
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia
vigiles de nit.




Víctor Obiols. Dret al miracle, 2016
Premi Carles Riba 2015

Oreneta

Jeia al peu de la marialluïsa

amb una lleu reminiscència
de vol a la memòria.

Devia pesar unes poques paraules
menys
que aquest poema que ara li escric.


Gemma Gorga, dins, Màscares i reclams, 2011

29-II La constatació

Tu, Mare Insubstituïble,
amb mi tens la prova
que una amputació
pot aprendre a avançar

i a independitzar-se.

Amb el meu fugir
de tu
t'he fet entendre
estrictament

la teva soledat.




Jaume C. Pons Alorda. Era, 2018
Pr.: Eduard Sanahuja Yll
Ep.: Lucia Pietrelli

Un àngel que muntava en bicicleta

Brugmansia - Trompeta dels àngels (Parc de les Aigües de Barcelona) per Teresa Grau Ros
Un àngel que muntava en bicicleta
ㄧles rodes eren quatre sols en flamesㄧ
pujant tranquil·lament per la sendera
vaig veure un dia, de camí al mar;
tapant el cel i els ulls d'una oreneta
la pols daurada de les seves cames
deixava un rastre càlid al darrere,
i els núvols queien sobre el manillar.

Enormes com la llum que les envolta,
les seves ales, esquitxant la bici
d'espurnes que la feien roja i blava,
enderrocaven pins de tot el món.
Me l'he estimat; i quan de cop i volta
va caure daltabaix d'un precipici,
al fons de la maleta que portava
hi eren els meus poemes tal com són.




Xènia Dyakonova, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 85 (juny 2006). P. 81

2 d’abril de 2019

El túnel

El túnel és una nit de mentida,
tan curta que no té ni mida.

Quina breu nit de foscor!
No hi ha ni temps de tenir por.



Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014

Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal

1 d’abril de 2019

Model

Quin sermó senzill convé
perquè uns homes no separin
cap marit de cap muller
ni l'amant del seu amor
ni ningú, ningú, ningú
de l'arròs del seu carrer,
eh?



Enric Casassas, dins,



 Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital, 1999

 Ed.: Núria Feliu