Retrat en blanc

Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l'avarícia
de sediments poblats,
resolen l'aventura
d'allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l'istme inesborrable
dels nostres continents.

Susanna Rafart i Corominas
(Ripoll, 1962)

De: Morera (Morus alba)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 173

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

quin nom

Ara
no em pregunteu quin nom em dic.
Doneu-me'n un que no em desassossegui.
Em vesteixo de noms segons el temps
que fa,
segons el planisferi. Avui no sé
quin és
el nom que m'han posat;
potser em dic Altair, Volva de Temps.
Res més. Sense boll,
sense entranyes. Potser avui em dic Nus,
Terratrèmol o Cinta de garbí,
Obús, amb massa càrrega. Ja no
podré portar el cor a la mà
per por de la metralla
dels noms, dels vents
que em llancen.
No em pregunteu avui quin nom em dic:
avui m'han batejat amb cordes,
amb una espasa, amb foc.
Amb meteors.
Amb lava.

Felícia Fuster. Aquelles cordes del vent. 2021

Pròleg: Nusos de sorra de Lluïsa Julià.

Pròleg de Francesc Parcerisas (1987).

Lliri blanc

Pluja de meteors,
al ventre, al pit, al front
de la nena dormida;
fa un badall, obre els ulls,
mira el cel i camina.




Teresa Rierola i Comajoan. Joc tardoral. 2001

Il·lustracions: Anna Serra Teixidó.