Hamlet, W. Shakespeare
No del grup que perseguí la glòria,
a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.
Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul
i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.
Sinó d'aquells que s'engorgaren
en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
en formes part.
Acceptat, doncs, el risc,
no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.
No cal, és clar, l'innecessari orgull
sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.
I en els dies ensopits
no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.
Tossuda fins al final,
redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.
De: Ales intactes. 1996
També es troba en el llibre:
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició a cura de: Montserrat Rodés.
Pròleg: Dolors Miquel.
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició a cura de: Montserrat Rodés.
Pròleg: Dolors Miquel.