Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de gener de 2015

Cuba, una mirada

Blue Ceiling Capitol Building Havanna Cuba per Les Haines a Flickr
    I
I les algues del mar, grans arbres coronats
lentament s'estremeixen
devers les illes llunyanes on tot vent calla
dins el silenci de l'èter i de les nits adormides.
Són les illes del Ponent,
Són les barroques esglésies d'Amèrica,
són els arbres forts amb deu mil arrels
del mortal Orènoc,
són els deu milions de mons
on els infants perduts criden i criden i criden...


(Fragment)


Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990), 1990

Projecte

Hans Christian Andersen (1805-1875) per Teresa Grau Ros a Flickr
Si jo pogués passar mos dies a prop teu,
en el país molt dolç de vaques i de pomes
on a empaitar-se juguen els borrallons de neu,
on fan conversa les boirades i les bromes!

   Ton violí serenaria els meus tumultes;
i en uns camins que anessin dubtant i serpejant,
et donaria versos, amb llàgrimes ocultes,
i tu besades fresques de germaneta gran.

   Vindries de puntetes per veure si em sobtaves
guarnida amb cintes roses i campanetes blaves;

   tos ulls, damunt les galtes d'infant, escotorides,
foren el cel damunt les pomeres florides;

   i un rajolí de veu, tan delicat i prim,
em contaria històries d'Andersen i de Grimm.



Josep Carner. Poesia, 1992



Elogi de l'escriba

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, especialitzada en poesia (Barcelona) per Teresa Grau i Ros
...
De la boca dels savis que van predir el futur
no en va sortir mai res que no es complís.
I t'adones que allò que avui és un proverbi
no és més que un pensament escrit en els seus llibres.

(Fragment)

Poesia antiga d'Egipte:
escriptura, mort, amor i veritat





Segimon Serrallonga, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 73/74, p. 97

Delta de l'Ebre, abril de 1979

                                                (A Marina)

No puc sinó triar els colors més clars,
pintar els ocells més blancs, davant la mar
en calma, i un fasser. Lligar-ho bla
i veure com les canyes llepolegen
llavors d'abril, llampecs mollencs, quimeres.
En solitud, feliços déus invictes,
no sabem com el temps ens ha desat
el temps, i, al fosc, una queixa secreta.

Jaume VallcorbaPlana. Postals, 1981

30 de gener de 2015

El molí

Drinkwater & Schriver Flour Mill, Cedar Point, Kansas per Adam Sparks a Flickr
Ei, molí, gira, gira
al fons de la vall verda,
llança el teu cant profund
cap a la lluna nimbada d'argent.

Ets una caseta tremolosa
amb els murs enfarinats, on
semblen plorar esglaiades
nimfes vestides de lli.

Dins teu, despert, el moliner
sempre et vigila, molt blanc,
i segons calgui, lent o ràpid,
dóna corda al teu cor bategant.

Ei, molí, tempesta presonera
entre els arbres. Mol, mol,
beu escuma, plou farina:
plou abundància del teu pit de pedra.

Atura el rierol en el seu curs
prenent-li la crinera abundosa.
Tornada cant, la impetuosa cascada
fes que es precipiti en l'abisme.

Carros, carros innombrables
pel vial blanc del molí
et porten la molinada.
Ei, molí, gira, gira.

Que el blat esdevingui farina
en el ventre de les atrafegades moles,
on preses de febre infinita
grinyolen i giren.

Que els grans esdevinguin pols
sota les moles abraçades,
sota les roques que es roseguen
que el blat sigui flor de farina.

Fes que s'omplin els sacs
en fileres, i tornin a dreçar-se,
i els carros, havent-hi deixat l'or,
sondrollant, se'n tornin plens de claror.

Daniel Varujan. Terra porpra i altres poemes, 2000



presagi

Seagulls (7) per bert knottenbeld a Flickr
avui les gavines volen altes
terra endins.
potser sobre la mar es congrien
el vent i la flama.

avui les gavines busquen
camins d'aigua
terra endins.



Anna Montero. Com si tornés d'enlloc, 1999

Vius

Pavelló de la Puríssima (Sant Pau Recinte Modernista) per Teresa Grau Ros
Vius
en l'empenta i el sentit pràctic
de la Montse.

Vius
en la papallona dibuixada pel Marc.

Vius
en el no-parar dedicat i delicat
de l'Adele.

Vius
en les moltes hores
que en Josep Àngel construeix màgicament
per editar el Celobert.

Vius
en la lluita per la vida
de tot el grup de suport.

Vius
en tot allò que havíem compartit,
en tot allò que, d'una manera o altra,
compartim i compartirem.

(Fragment)

Joan Trujols i Albet. Imma, 1999

25 de gener de 2015

El Danubi blau

Iron Gates 06 per Michael Clarke Stuff a Flickr
...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau? 
¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,
tot negre? Però els nostres ulls canvien
de color a cada instant i arribem a
fer-nos la il·lusió que les coses són
canviants. Només els ulls blaus tenen
aquesta propietat de permanència.
Res no altera la visió blava de les 
coses. I la barca del pensament, igual
que la dels rems, navega sobre el blau.


(Fragment)

Teoria dels colors


Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005


18 de gener de 2015

Fum descriptiu

Fulles d'hivern a Sant Pau Recinte Modernista (Barcelona) per Teresa Grau Ros
La fulla és color de teulat,
la xemeneia fuma,
és el seu treball.
Però el seu fum no és el fum
de cada instant,
ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.
És un fum descriptiu;
tots els meus sentits es desperten.
Fum,
tinc ganes de pujar com tu,
sense saber per què puges.



Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990, 1990

I el vent deixava

The rising sun colors the sky per Hanna Norlin a Flickr

i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
                                  quan surt el sol




Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes, 1994
Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Il.: Perico Pastor
Intr.: Joan Fuster


11 de gener de 2015

Quin blau adust

Winter tree per Rachel Kramer a Flickr
Quin blau adust, i quin repòs tan greu,
ara que el sol va i torna
i els núvols clapen fosques les muntanyes!
No hi valen filagarses de les boirines lleus.
Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,
i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,
i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna
verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.

                                   Puig d'Olena, 14 gener 1969




Josep Junyent i Rafart. Obra lírica, 1995


9 de gener de 2015

Matí

Pacific Ocean Moon per peasap a Flickr
Ets eixida del son com del mar. Tota humida,
somriu encar ta boca als somnis, dolçament.
Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'argent
        de la lluna, entre l'aigua adormida.

Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;
té perfums d'aquell mar ta delicada argila;
i dus una gran perla pàl·lida sota els rulls,
        ondulats com una alga tranquil·la.

Marià Manent,

5 de gener de 2015

El llamp màgic

Poca gent sap que els llibres de les biblioteques
tenen dues vides. Mentre els tenim oberts, lletres
i dibuixos s'estan quiets perquè els puguem llegir.
Els agrada lluir macos i clenxinats. Però quan les
portes de la biblioteca es tanquen, les paraules
xerren, riuen i canten, i els dibuixos juguen i fan
gimnàstica.

(Fragment)

Anna Manso. El llamp màgic, 2014

Sonet XV

           El caliu que m'ensenya de somriure.
                                              Josep Carner





Avui estic contenta i no sabria
el perquè d'aquest goig que em fa cantar;
potser el mateix que em dóna l'alegria
m'ha de dur la tristesa de demà.

És absurd ser feliç quan es congria
incert aquell destí que volem clar
i també d'enfonsar-se en l'apatia
quan hi ha tant per a veure i estimar.

Tal vegada només cal dir bon dia
al nou matí que ens ve a llepar la mà
i acceptar tot allò que ens donaria

i oblidar tot allò que ens vol negar;
que és el fet de sentir-se viu i lliure
el caliu que ens ensenya de somriure.



Carme Guasch. Poesia completa, 2005

3 de gener de 2015

Sentir

Winter is slowly melting away | Lancaster County per Arielle Kristina a Flickr
Sentir el verd perfum d'un hivern calm,
les flors del gel emblanquinant els cims,
la transparent certesa del mar prop.
Sentir...
l'eco llunyà de les lloses antigues,
el fred silenci perfecte del marbre,
el que fou i no és, la joia absent.
Sentir...
el lleu batec de l'ombra que gotinya,
el tot en el no-res, un vol d'ocell,
la vida que roman i que no es vida.
Sentir...

Sentir la mort que ha mort i és ara temps,
el viu psalm solitari del sentir.

                                                    Antologia
                                                    Gregal Llibres, 1987



Josep Piera
Beniopa, 1947


2 de gener de 2015

24

Eyes de Louise Bourgeois (1997) The Selvaag Collection (Oslo) per Teresa Grau Ros
quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consulte l'hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida
que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus
oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l'ull viu
i em veus i em beus l'enteniment

Muriel Villanueva i Perarnau. Poemes sense punts de goma, 2011

Elogi d'un poeta


Tu has fet mullades d'alba i de blancura,
      tanta olivera resplendir,
tan amorosa és ta paraula i pura,
      en la remor del corn marí,
      que si algun dia entres a casa,
      hi partirem l'aigua i la sal,
un oriol estès damunt la brasa,
      l'oliva guana i la verdal,
el delicat tresor que el branc esmerça,
l'aroma de la fruita més diversa,
per alabar el color de ta conversa.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988
Ed.: Christian Camps
Pr.: Àlex Susanna

La conversa

Serenitat d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat al Parc de Cervantes (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.



(Fragment)


Francesc Torralba. L'amistat, 2008