Quin blau adust, i quin repòs tan greu,
ara que el sol va i torna
i els núvols clapen fosques les muntanyes!
No hi valen filagarses de les boirines lleus.
Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,
i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,
i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna
verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.
Puig d'Olena, 14 gener 1969
Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
11 de gener 2015
Quin blau adust
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
fotografies,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
Kramer [Rachel],
muntanyes,
Puig d'Olena,
verd
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada