Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cérvols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cérvols. Mostrar tots els missatges

13 de setembre 2020

Setembre

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires,
per marxar fins on déu va encolar l'espardenya.
Ni ho has dit, ni ho has fet, ni ets aquí i tanmateix,
obres l'herba amb els peus,
a cada aiguada, l'obres.

Voldria girar full, enfocar el cel com l'arbre,
però el riu m'ha cosit el teu nom a les venes
i entre un embat i l'altre he perdut goig i esquelles.

Es veu que ara vindran fortes ventades.

Que l'incendi revifa, m'hi jugo els cabells,
que serrarà les dents el sotabosc impàvid,
que les cendres que veus eren cérvols ingràvids,
que a còpia d'estroncar-ho,
ho has encès.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Intr.: Gemma Casamajó i Solé

19 d’octubre 2018

Aire!

la "mezura"... est ce qui permet la lutte contre
la menace sans cesse présente de la mélancolie
                                                 Jaques Roubaud




Desaferrar-me
a més d'un llaç
també de l'aire.
Deixar que el cel
em deixi sol
de cara a terra
amb les ortigues.
Fer volar els ulls
fins veure un cérvol
i fer-li el salt,
llavors,
a la cadena
-que era de vent.
I desarmar-me.



Blanca Llum Vidal. Punyetera flor. 2014