Llegat

Sí, vas excavant amb ganes
i torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, esquena corbada,
i ve una allau de pedres,
pedretes, sorra fina i insectes
que torna a tapar el sot.
Quin instint d'obrir escletxes,
tu que en notes tant de fred
i no saps fer anar cap eina!

I torna a plantar els peus.
Clava la mà ben avall.
Descobreix què va sortint
de baix i s'amaga,
s'ho empassa la terra.
Desitja'n l'esclat
com un guèiser humà.
No et sentis de res:
el teu llegat és buscar
el que raja de dins.

Raquel Estrada Roig. Natació. 2021

Llegat

A tu que m'has mirat amb els ulls clars
et deixo les paraules.
Les he trobat al bosc cruixint amb el sauló
i enfilant-se a les branques.
No hi ha ni «déu» ni «dogma» ni «virtut»
que no et faran cap falta
però hi ha llum a dins i un grapat de colors
alegres com rondalles.
La que m'estimo més no te la dic.
Tu que tens aquests ulls valents i clars
ja l'has endevinada.

Núria Albó. L'encenedor verd. 1980

El llegat no és la casa

          El fum i les paraules
            ritmaven una dansa,
            el fum s'esvaïa en el cel ras,
            quedaven les paraules.



El llegat no és la casa,
el llegat no és cap cosa.
És la vida el llegat,
atrapada en paraules.

El cisell allibera
l'obra d'art de la roca;
el maçó, sobre el mall,
dona forma a la força.

El vell rastre de dits
m'ha llegat l'aventura
de construir
i signar
la partitura nova.
Reblerta d'esborranys
i fenedures.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic de Melcion Mateu

VE BAIXA MAJÚSCULA

En el silenci fecund d'una biblioteca

evoco

el teu indret natal: el meu.

La font trobada: la llengua retrobada: el teu llegat.

A trenc d'alba

encaues els dubtes, aïlles l'error.

En els fulls paginats

abunden cingles, xòrrecs, rieroles, biots i vimeteres.

Hi nien gafarrons, pinsans, caderneres, verdums,

sobretot rossinyols.

Clares vegades la paraula ha estat tan ben atesa.

Perceps el prodigi.

Proclames l'encert.

Abans de fer-se't fosc,

els jerarques t'argelaguen abruptament.

Així les coses.

En el jardí nocturn, gemmes celestes.

(Una estona/ a can Tona/ ens ho dona/ entenent). 

                                           A Jacint Verdaguer

Anton Carrera, dins,

Soc en l'antiga llar de. 2009

Il·lustracions de Natividad Ayala

Si escoltéssim les seves veus

Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicció
Dones que van portar a terme una batalla sorda,
per aconseguir els drets de la dona catalana,
tot un patrimoni generosament llegat.

...

Si escoltéssim les seves veus
Ens parlarien de com van crear estructures de lluita,
xarxes de treball i comunicació davant les dificultats i adversitats
unint dones d'esquerres de diferents partits i sindicats.
Veus de dones organitzadores de la ciutat
per abastir-la i proveir un exèrcit popular sense uniformes,
sense mitjans i sense grans propagandes.

...

Tota una tasca que ens dona força per continuar endavant i poder tornar a conduir,
juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.


Fragments.


Joana Gay i Costa, dins,  

Les dones d'Esquerra : 1931-1939. 2007

Recerca històrica: Dolors Ivern i Salvà