Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris París. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris París. Mostrar tots els missatges

04 d’agost 2024

De repente, en París

Descubro el misterio ventana tras ventana
alguien habita entre las hojas.
El aquelarre en la hojarasca del mundo.
El delirio arrasador
y, a la par, el sigilo de los tiempos.
Las ménades desnudas
las bellas mujeres en el camino del fuego:
el desenfreno y el grito como una sola voz.
Lo oculto de la dicha.
Mirar-se una y otra vez en la ventana que descubre
otra ventana, como el espejo que revela otra mirada.
Locura de la sed.
Nunca fue más oscuro un deseo de siglos.
Seguridad del desvarío.
Desnudez y nervaduras
de un territorio poseído de súbito por la calma,
por la mirada huérfana, por la coloración cambiante.
Deseo y meditación de lo impossible.
Transgresión bajo el reclamo de las aves.
Intimidad de la belleza.
                                Impunidad de la belleza.


De Perfils intimistes.

Neus Aguado, al llibre:


17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

24 de maig 2013

Torre de pa


Tomando sol en el Sena

Nodria murs el Sena amb boca dolça
Fugien les serpents d'absoluts bronzes
Sento l'orgull de la darrera festa
       D'aquestes mares

Alerta sota plomes de certs lliris
I sense déus res de més gran que l'home
Cor pur esperit just fineix la brida
       No toco nusos

Hi ha teles a la boca de la terra
I un gran progrés enllà de les tenebres
En l'aigua del secret plates de sorra
       Fan les figures

Nodria flors el Sena amb boca dolça
Regant la barba d'un París de fruita
Compro un bressol a una piràmide entre
       La nit i l'alba

No exalto vincles per canals d'escàndol
Que el corredor novell prengui la torxa
Arrel i acció avui reten la fruita
       Al bloc que es forma

Oh cor! L'ull de la lluna tomba l'ombra
D'estrella a estrella sota els arcs de pedra
L'aigua repassa el mar Tot el que sigui
Humà és nostre.*


*Lema d'un cartell polític d'esquerra molt
divulgat en aquells dies.




Joan Brossa. Poesia rasa II : 1955-1959, 1991