Es deixen penjant les dues extremitats de la corbata davant el coll; després se n'agafa una que s'enllaça amb l'altra i, totes dues plegades, s'alça la primera, es fa un nus a la meitat, i l'altra punta es fixa en els baixos de la camisa, és a dir, a prop de la cintura dels pantalons, i es dóna a la llaçada i a la punta petita la gràcia que hom pugui. Joan Perucho. Monstruari fantàstic. 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pets (Grup musical). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pets (Grup musical). Mostrar tots els missatges
19 d’agost 2012
Corbata a l'americana
Etiquetes de comentaris:
corbates,
Perucho [Joan 1920-2003],
Pets (Grup musical)
03 de maig 2011
Parla
Des del primer moment sabies que podies enredar-la,
sé que li vas prometre el cel malgrat que no te'l demanava,
Em vàreu fer el confident del seu dolor i la teva barra.
De dia ell d'amic del cel, de nit el teu company de farra.
I un dijous estrany, mascarant enganys,
vaig notar espantat, que l'estimava.
Parla, que jo t'escolto enlluernat i em perdo.
Parla, mentre somio tot el que podríem ser
si et tingués.
Des del primer moment vas ser el millor company de plors i
festes sempre fidel guardant discret l'estat de les
meves conquestes.
Vaig tornar aviat, sense haver avisat,
i al desar la clau, allà estàveu.
Parla, que jo t'escolto derrotat i em perdo.
Parla, que necessito el teu consell com sempre.
Parla, mira que mai m'hagués pensat veure't tan mut
tan venut.
Parla, cal explicar-te que hi ha coses que no es
parlen, com fer-te entendre que ningú és culpable.
Parla'm, creu-te que mai hauria volgut veure`t tan mut,
tan vençut, tan mut, tan vençut.
Els Pets. Com anar al cel i tornar, 2009
sé que li vas prometre el cel malgrat que no te'l demanava,
Em vàreu fer el confident del seu dolor i la teva barra.
De dia ell d'amic del cel, de nit el teu company de farra.
I un dijous estrany, mascarant enganys,
vaig notar espantat, que l'estimava.
Parla, que jo t'escolto enlluernat i em perdo.
Parla, mentre somio tot el que podríem ser
si et tingués.
Des del primer moment vas ser el millor company de plors i
festes sempre fidel guardant discret l'estat de les
meves conquestes.
Vaig tornar aviat, sense haver avisat,
i al desar la clau, allà estàveu.
Parla, que jo t'escolto derrotat i em perdo.
Parla, que necessito el teu consell com sempre.
Parla, mira que mai m'hagués pensat veure't tan mut
tan venut.
Parla, cal explicar-te que hi ha coses que no es
parlen, com fer-te entendre que ningú és culpable.
Parla'm, creu-te que mai hauria volgut veure`t tan mut,
tan vençut, tan mut, tan vençut.
Els Pets. Com anar al cel i tornar, 2009
Etiquetes de comentaris:
estimar,
paraules,
parlar,
Pets (Grup musical)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)