Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris precs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris precs. Mostrar tots els missatges

23 de febrer 2024

Prec intemporal

El vell que ha hagut de recordar
els seus amics que mai no van tornar dels camps,
és el pare. Ha plorat als meus braços
amb llàgrimes de sang. Li he promès un poema.

He rebutjat el dol habitual,
he deixat que el meu dolor desconsolat vagaregés entre els llibres

i he demanat als àngels efímers
que giressin cua cap a la via làctia.

Aquest vell ha lluitat per recuperar
el títol de propietat d'un tros de terra envaït
de cards a Transsilvània,
un bancal erm de pedruscall,
com si ens hi anés la vida,
el meu vell supervivent de diverses guerres
que cantava quan no es trobava bé,
cantava sol a la nit,
assegut al peu de la noguera,
el pare, inclús mort,
em sent, aleshores, escolta,
et demano que t'agafis als llimbs,
com cada any,
no et moris,
ara no,
no en aquest món on fins i tot els nostres morts
estan en perill.



Maria Maïlat. Abri-Redós: poèmes = poemes. 2023

Traducció d'Anna-Maria Corredor
Pròleg de Carles Duarte

22 d’agost 2023

Existència

El temps té neguits, escaires i enganys.
I tu —lector— l'instint
que avança entre palps, bulbs i precs.

Tan cec com l'animal,
poderós en voluntat.


M'importa la llum
perquè m'importa la vida.


Esteve Plantada. Troncal. 2020

Epíleg de Jordi Marrugat

18 de setembre 2022

a punta de clar

a punta de clar, a prec d'un embruix
desperto els meus designis

una branca de futur
en alquímics algoritmes
dalt del cel

remor...

qui diu?

un vol d'imprecacions contrasentit
signa l'aigua
la memòria de les fonts
l'espina d'una gruta matriarcal

urpant-se'm


Laia Llobera. Llibre de revelacions. 2020

Pròleg de Tònia Passola

25 d’agost 2009

Prec dels infants

Les cases no s'han d'encendre.
Que no caiguin més bombes.
La nit és per dormir-la.
Viure no ha de ser un càstig.
Que ja no plorin les mares
i que la gent no es mati.
Que tothom construeixi
i et puguis fiar dels altres.
Els joves han d'assolir-ho
i els vells també poden.



Bertolt Brecht. Poemes i cançons. 1998

Traducció de Feliu Formosa